Manacor es localitza a la zona oriental de l'illa de Mallorca. El terme municipal ocupa una superfície de 260,22 km². A migjorn limita amb Felanitx, a ponent amb Vilafranca de Bonany, a mestral amb Petra i a gregal amb Sant Llorenç des Cardassar. Al llevant, el litoral compta amb uns 27 km de longitud.

El relleu és poc acusat. L'altitud mitjana és d'uns 125 m. Comprèn tres àrees ben diferenciades:
- La zona del Pla, on s'assenta el principal nucli urbà, caracteritzada per la planor, només interrompuda per la vall de la Nou. Predomina un tipus de sòl bru-vermellós calcari on tradicionalment s'ha alternat el conreu de cereals amb hort i vinya. 
- El sector de la Serra de Llevant, caracteritzada pel relleu suau. Els sòls són en general poc desenvolupats i es caracteritzen per l'abundància de materials calcaris. És formada per la part sud-occidental del massís de Calicant, l'altiplà intermedi i els serrats de Llodrà i la mola des Fangar.
- La Marina, formada per molasses blanques, constitueix una plataforma d'uns 4 km d'amplària inclinada cap a la mar. Els terrenys calcaris han afavorit l'aparició de diverses formes d'erosió càrstica produïda pels agents atmosfèrics, originant nombroses coves, avencs, fondalades i enderrossalls.

Són nombroses les cavitats naturals existents en el terme, amb un predomini de coves. Destaquen sobretot les del Drach, les dels Hams i el conjunt de les coves des Pirata.
Un ample ventall de cales embelleixen la costa de Manacor: Cala Moreia, Cala Morlanda, Cala Petita, Porto Cristo, Cala Anguila, Cala Mendia, s'Estany d'en Mas, Cala Falcó, Cala Varques, Cala Sequer, Cala Magraner, Cala Virgili, Cala Bota, Cala Antena, Cala Domingos i Cala Murada.

Els torrents constitueixen la base hidrològica del municipi. Al torrent de na Borges, amb una superfície de 338 Km² de conca hidrogràfica, aflueixen el torrent de Son Caules, el de Conies i el de Son Cifre i acaben a la badia d'Alcúdia. La resta parteix dels puigs interiors, travessen la Marina i desaigüen a la costa.

El clima és típicament mediterrani, temperat i amb estacionalitat tèrmica. La zona muntanyenca i de l'interior són seques subhumides, mentre que la marina és semiàrida. La temperatura anual mitjana és de 16º - 17º C.

La vegetació presenta les comunitats vegetals pròpies de Mallorca. La superfície forestal representa poc més del 20 %. La garriga d'ullastre i garballó s'estén per la marina amb espècies com l'estepa llimonenca, la mata, el fenàs, el romaní i el ciprell. El pinar es desenvolupa a la zona de muntanya i l'alzinar és gairebé inexistent.
Al litoral trobam, entre d'altres, fonoll marí i gatovell mentre que a les platges sols resten redols de card marí. És freqüent el tamarell i el canyet a les zones més humides.
La zona conrada representa el 74 % de la superfície. El paisatge agrícola està molt determinat per la presència de l'ametler, el cereal i la figuera i, en menor instància, el garrover i la vinya. El conreu d'hortalisses se centra en el meló, la tomàtiga, el pebre i la lletuga.