VERD URBÀ

 

Manacor compta amb un patrimoni d’arbrat viari i zones verdes que evoluciona als llarg dels anys, i que creix i es modifica a mesura que es desenvolupen i es transformen els carrers de cada un dels nuclis urbans d’aquest municipi.

 

L’inventari d’arbrat públic de Manacor inclou els arbres dels carrers, places, rotondes zones verdes i edificis municipals del nuclis de Manacor, Porto Cristo, s’Illot, Son Macià i part dels de Cala Murada i Cales de Mallorca. Del total de 5.836 exemplars d’arbrat i palmeres dels espais públics de Manacor, 2.722 es troben distribuïts en les d’alineacions dels carrers i 3.114 es localitzen en zones verdes, parcs i enjardinaments d’edificis públics municipals.

 

L’inventari municipal compta amb 65 espècies diferents d’arbres i 5 espècies de palmeres (dades referides a l’any 2008), a més d’una gran varietat d’espècies, arbustives, herbàcies, tapissants i trepadores. Les espècies representades són molt variades, així com la seva antiguitat i els seus estats de conservació. El manteniment d’aquest patrimoni verd genera una despesa considerable però, per un altre costat, els arbres ens retornen a tots els veïnats el favor, en forma d’importants beneficis: oxigenació de l’aire, retenció de la pols, ombra, frescor, bellesa, records, referents, etc. Cal conèixer, valorar i respectar aquests veïnats vius, silenciosos i amables que comparteixen amb tots nosaltres els carrers i les places dels pobles i de les ciutats.

 

La distribució dels exemplars d’arbres públics municipals es distribueix en diferents nuclis urbans de la següent forma:

 

 

Dades actualitzades en gener de l’any 2008

En aquesta relació falta per incorporar l’arbrat viari i dels espais verds de les urbanitzacions de la costa  pendents de recepció per part dels serveis municipals i l’arbrat de la zona de Cala Murada pendent d’inventari detallat.

 

Els nuclis costaners presenten un evident predomini de pins (pi blanc o Pinus halepensis), testimonis de la vegetació natural que es desenvolupava on ara s’estenen els carrers de Porto Cristo, s’Illot, Cala Murada i les altres urbanitzacions del litoral manacorí.

 

El nucli de Manacor ofereix una major diversitat d’espècies de tradició urbana, com són ara els plataners, les tipuanes, les mèlies, els polls, etc., espècies més o menys adaptables a l’hàbitat urbà, on han de suportar les podes regulars, la contaminació i altres condicions de pressió. Aquestes espècies s’han incorporat al mateix temps que s’anaven consolidant els carrers i no formaven part de la vegetació natural de la zona. Durant les darreres dècades, s’han sembrat nombrosos exemplars de palmeres, que s’aixequen principalment al llarg de les noves rondes de la ciutat i en algunes de les zones verdes.

 

El  paper que juguen els arbres i la vegetació a les ciutats, és el d’autèntics actors ambientals que es mereixen una actitud de respecte i de conservació, de la qual els primers beneficiats són els mateixos humans. Per ventura els conceptes de canvi climàtic i sostenibilitat ens ajudaran a establir i acceptar una cultura de respecte cap als arbres i el verd de les ciutats.

 

 

LES FUNCIONS DELS ARBRES EN L’ENTORN URBÀ

Ë   Proporcionen ombra i frescor durant els dies càlids de l’estiu

Ë   Capten el diòxid de carboni que es genera amb les combustions i amb la nostra respiració i, per contra, alliberen oxigen

Ë   Contribueixen a eliminar contaminants atmosfèrics, a través dels fluxos d’intercanvi foliar

Ë   Retenen la pols en la superfície de les seves fulles: els arbres de fulla caduca acumulen la brutor en les fulles que després perden anualment, renovant tota la superfície foliar

Ë   Generen una percepció del pas de les estacions

Ë   Són el recer dels aucells que viuen en l’entorn urbà, i que hi troben suport i aliment

Ë   Contribueixen a la qualitat del paisatge urbà, on a més, són l’únic referent o testimoni del factor natural

Ë   Amabilitzen i pacifiquen la presentació dels nostres carrers i parcs, amb un paper ornamental i de caracterització paisatgística

Ë   Atenuen el renou del carrer, especialment en els cas dels exemplars de certa envergadura i copes desenvolupades i, sobretot, els arbres de fulla caduca, que essent més llenyosos són més eficaços en l’absorció de les ones sonores