El projecte Benvinguda de llengua catalana a persones nouvingudes conclou amb èxit i amb la perspectiva de reeditar-se el 2021

22-Desembre-2020

L’Escola Municipal de Mallorquí ha finalitzat aquest dimarts 22 de desembre la primera

edició del programa Benvinguda, un projecte conjunt amb el departament de Serveis

Socials de l’Ajuntament de Manacor, que té per objectiu fomentar fomentar el

coneixement i l’ús de la llengua catalana entre la població nouvinguda al municipi, fent-ho

mitjançant el coneixement de l’entorn i de la cultura pròpia.

El programa Benvinguda s’adreça majoritàriament a població nouvinguda, i neix de la

necessitat de fomentar el coneixement i l’ús de la llengua catalana entre la població

nouvinguda al municipi. Es tracta majoritàriament de dones d’origen sud-americà en

situació de recerca de feina i mares. En aquest sentit, la comprensió i l’ús de la llengua

catalana repercutirà en el sistemes sanitari i educatiu i en l’àmbit social i la seva promoció

laboral.

 

Amb una durada de 32 hores, han passat pel programa Benvinguda dos grups de 12

persones a Manacor els dimarts i dijous de 9.30 h. a 11.30 h. o d’11.30 h. a 13.30 h.; i un

a Porto Cristo, els dilluns i dimecres de 10 h. a 12 h. Després de Nadal s’iniciaran nous

grups, pel que el projecte tindrà continuïtat. Així entre el 12 de gener i el 4 de març

s’obrirà un nou grup de 14 persones a l’Escola de Mallorquí i també a Porto Cristo. El grup

de Porto Cristo, on les 9 assistents són majoritàriament dones amb domini de castellà,

continua les classes fins el proper 13 de gener.

 

Per a aquelles persones que han assistit al 75% de les classes es facilita un certificat

d’assistència. Pel que fa als dos grups de Manacor, d’un total de 24 alumnes inicials, 16

certifiquen, mentre que el grup estable de Porto Cristo, les 9 persones certificaran.

Pel que fa als continguts, es tracta d’un curs que pretén introduir les persones

nouvingudes en les activitats i accions comunicatives bàsiques de la vida quotidiana. Així

mateix, pretén també posar al seu abast recursos públics com ara la biblioteca, l’Escola

d’Adults, les associacions de famílies de les escoles, l’espai familiar; també el

funcionament de la recollida selectiva d’escombraries i el punt verd, el funcionament del

centre de salut i de l’hospital, etcètera. El curs també presenta la vida a Manacor: la plaça

de les verdures, els principals comerços o la gastronomia, les festes populars i l’oferta

cultural del municipi, com ara la música, el teatre o el cinema (tot i que enguany és un any

estrany i complicat en aquest sentit). Pel que fa a les sortides previstes, s’ha pogut

realitzar la visita a la Institució Alcover, en grups de 4, en compliment de les mesures

sanitàries. Val a dir també que el confinament perimetral de Manacor primer, i l’entrada a

la fase 4 després, ha fet molt difícil la realització de sortides dels grups per a visitar

institucions i llocs cabdals de Manacor.

 

En aquest sentit, en tot moment s’han duit a terme les mesures de prevenció del pla de

contingència de l’Escola Municipal de Mallorquí, que inclouen: ús de mascara, distància

d’un metre i mig entre les persones, grups estables, higiene de mans a l’entrada i a la

sortida, aula ventilada i un màxim 12 persones per grup (50% de la capacitat de l’aula). A

més, l’alumnat ha signat una declaració jurada on es compromet a respectar la normativa i

informar a l’Escola en cas de donar positiu per COVID-19 o d’estar aïllat.

«Les classes a escoles i instituts segueixen perquè, si es compleixen les mesures de

seguretat, són espais segurs. I, en aquest sentit, les classes del programa Benvinguda no

són menys. No admetrem que es faci demagògia amb les persones nouvingudes.

Necessiten aprendre català i l’Escola Municipal de Mallorquí és un espai segur», ha

assegurat el delegat de Política Lingüística, Sebastià Llodrà. «El català és una llengua

viva i útil, i amb aquest programa facilitam la integració de les persones nouvingudes,

també en un moment especialment difícil com l’actual», ha afegit.

 

Per la seva banda, la delegada de Serveis Socials, Carme Gomila, s’ha mostrat molt

satisfeta de l’acollida i desenvolupament del curs, fruit de la feina en equip del

departament d’Igualtat i de l’Escola de Mallorquí. El departament de Serveis Socials ha

capgirat la inèrcia de no fer cap tipus d’intervenció amb la població nouvinguda en procés

de regularització. «L’Ajuntament, com a administració pública té la funció d'informar,

orientar i assessorar tota la ciutadania. Per tant, aquest sector de població també

necessita el suport de l'administració», afirma Gomila.

 

L’Estat d’alarma, origen del curs

Durant l'estat d'alarma van arribar a Serveis Socials nombroses moltes

demandes d'ajuda per part del col·lectiu de població nouvinguda i s’inicià un

projecte pilot de grups d'acollida. Es van activar dos grups: un per dones

vingudes de països llatinoamericans arribades dins el 2020 i un altre per homes

marroquins que no entenen la llengua pròpia. Els objectius principal d'aquests

grups eren: informar sobre la situació sanitària i fer prevenció; informar sobre

els recursos públics als quals tenen accés i als que no, explicar-los perquè; tenir

contacte amb ells per prevenir situacions de risc social; detectar possibles

situacions d'infrahabitatge, amuntegament, tracta, prostitució, explotació laboral,

etc; millorar la seva participació dins la societat d'acollida mitjançant

l'aprenentatge de la llengua catalana; i ajudar-los a tramitar la targeta sanitària.

«Durant la posada en pràctica d'aquesta intervenció grupal, ens n’adonàrem

que una de les grans demandes que feien era aprendre català», explica la

responsable de Serveis Socials. Així, els grups tenen com a objectiu no només

ensenyar gramàtica i vocabulari, sinó que van més enllà: mostrar l'entorn, el

poble, la cultura i tot allò que el conforma. «Que sigui un curs d'immersió - de

manacorització - per totes aquelles persones arribades poc abans de la

pandèmia», afegeix Gomila.

 

De fet, totes les persones usuàries que es deriven a aquests grups de català

tenen un pla de feina amb Serveis Socials i existeix un compromís per assistir a

les classes.