Antecedents de l'AL21

11-März-2010
ANTECEDENTS DE L'AGENDA LOCAL 21


El desenvolupament sostenible, entès com a desenvolupament econòmic i social en harmonia amb el medi ambient i els recursos naturals dels quals depenen les activitats humanes i l'evolució d'un territori, adquireix cada vegada més importància dins la societat.


ESDEVENIMENTS D'ÀMBIT INTERNACIONAL


L'Assemblea General de les Nacions Unides va resoldre, a la sessió celebrada el 22 de desembre de 1989, l'organització d'una conferència per tractar la problemàtica del medi ambient i el desenvolupament. La Conferència de les Nacions Unides sobre el medi ambient i el desenvolupament, coneguda com Cimera de la Terra, es va dur a terme a Rio de Janeiro –Brasil– del 3 al 14 de juny de 1992. En aquesta cimera, els estats participants elaboraren la Declaració de Rio sobre el medi ambient i el desenvolupament (amb 27 principis) i un programa d'acció que la desenvolupa, anomenat Programa 21. El principi número 1 de la Declaració de Rio afirma que "Els éssers humans constitueixen el centre de les preocupacions relacionades amb el desenvolupament sostenible. Tenen dret a una vida saludable i productiva en harmonia amb la natura".

Els problemes existents dins la nostra societat són afrontats mitjançant el Programa 21, que tracta de preparar el món per als desafiaments del pròxim segle. Reflecteix un consens mundial i un compromís polític al nivell més alt sobre el desenvolupament i la cooperació en l'esfera del medi ambient. El capítol 28 del Programa 21, "Iniciatives de les autoritats locals en recolzament del Programa 21", preveu que les autoritats locals constituesquin un factor determinant per a l'assoliment dels objectius del Programa ja que, com a autoritats més properes al poble, desenvolupen una funció molt important en l'educació i mobilització de la comunitat a favor del desenvolupament sostenible, s'encarreguen de la creació, el funcionament i el manteniment de la infraestructura econòmica, la social i l'ecològica, supervisen els processos de planificació, estableixen les polítiques i reglamentacions ecològiques locals i contribueixen a l'execució de les polítiques ambientals en els àmbits nacional i subnacional.

Partint d'aquesta base, es proposen una sèrie d'objectius, per a distintes dates, que consisteixen en un procés de consultes de les autoritats locals en les respectives poblacions i un consens sobre un Programa 21 local, un procés de consultes de la comunitat internacional amb l'objecte d'augmentar la cooperació entre les autoritats locals, incrementar els nivells de col•laboració i cooperació, i executar i supervisar programes encaminats que les dones i els joves estiguin, també, representats en els processos de presa de decisions, planificació i execució. En concordança amb aquests objectius, s'estableixen una sèrie d'activitats a càrrec de les autoritats locals, la comunitat internacional i representants de les associacions d'autoritats locals; i s'estableixen també uns mitjans d'execució, per la via del finançament i l'avaluació dels costos, a fi de facilitar les activitats d'augment de capacitat i formació.

L'any 1994, els participants a la Conferència Europea sobre Ciutats i Pobles Sostenibles, feta a Aalborg –Dinamarca–, varen aprovar la Carta de les ciutats i municipis cap a la sostenibilitat (Carta d'Aalborg). En la Part III, relativa a la "implicació en el procés d'agendes 21 locals: plans d'acció local a favor de la sostenibilitat", les ciutats europees signatàries de la Carta d'Aalborg es comprometen, pel fet de signar-la i de participar en la campanya de ciutats europees sostenibles, a tractar d'arribar a un consens en el si de les nostres comunitats sobre una agenda 21 d'abast local abans d'acabar l'any 1996, seguint, d'aquesta manera, el mandat establert en el capítol 28 de l'Agenda 21, tal com es va acordar a la Cimera de la Terra a Rio de Janeiro el mes de juny de 1992; d'aquesta manera es contribueix a l'aplicació del V Programa de la Unió Europea en matèria de medi ambient, mitjançant els plans d'acció local, que hauran de preparar-se d'acord amb el procés i etapes que preveu la pròpia Carta d'Aalborg.

A la segona Conferència sobre Ciutats i Pobles Sostenibles realitzada a Lisboa –Portugal– l'any 1996, els participants subscriviren el document titulat "De la carta a l'Acció", que es basa en les experiències locals tal com foren exposades i discutides als tallers de discussió de la Conferència, i té en consideració els principis i recomanacions exposats a la Carta d'Aalborg, la guia "Pas a pas" de la Junta de Gestió de Govern Local del Regne Unit, l'Informe de Ciutats Sostenibles del Grup d'Experts en Medi Ambient Urbà de la Comissió Europea, i la Guia de Planificació de l'Agenda Local 21 del Consell Internacional per a Iniciatives Locals en Medi Ambient.

L'any 2000 es dugué a terme la tercera Conferència sobre Ciutats i Pobles Sostenibles a la ciutat de Hannover –Alemanya– per avaluar els progressos en el camí cap a la sostenibilitat de les ciutats i pobles per arribar a un acord sobre la direcció que han de prendre les futures decisions dins l'àmbit local. També es va consensuar la necessitat de normalitzar i regular les iniciatives d'agendes locals 21, i també de dotar-les amb suport administratiu.

Johannesburg –Sud-àfrica– fou la ciutat que acollí la Cimera Mundial sobre el Desenvolupament Sostenible, l'any 2002, en la qual participaren estats de tot el món, representants del comerç, la indústria i l'agricultura, autoritats locals, ONG, comunitats científiques, sindicats, etc. El propòsit de la Cimera fou la resolució de complicats reptes com la millora de la qualitat de vida de la ciutadania i la conservació dels recursos naturals. Les conclusions d'aquestes conferències quedaren reflectides a l'Informe de la Cimera Mundial sobre el Desenvolupament Sostenible, que conté la Declaració de Johannesburg sobre el Desenvolupament Sostenible.

L'any 2004 tingué lloc la quarta Conferència sobre Ciutats i Pobles Sostenibles a Aalborg –Dinamarca–, coneguda com Conferència Aalborg + 10, en la qual els governs locals europeus ratificaren una visió comuna d'un futur sostenible per aconseguir ciutats i pobles integradors, pròspers, i que proporcionin una major qualitat de vida a tota la ciutadania i li possibilitin la participació en tots els aspectes de la vida urbana. Els participants definiren 10 compromisos com a contribució clau als esforços d'Europa cap a la sostenibilitat.

La ciutat de Sevilla –Espanya– acollí el mes de març de 2007 la cinquena Conferència sobre Ciutats i Pobles Sostenibles. Els governs locals es comprometeren a adaptar les seves polítiques i accions per complir els reptes de la sostenibilitat, mitjançant l'execució de projectes sostenibles, l'avaluació del seu progrés amb la implementació d'indicadors i la realització de revisions regulars, i es comprometeren també a fer arribar els resultats als ciutadans.


ESDEVENIMENTS D'ÀMBIT AUTONÒMIC I MUNICIPAL


Des de l'aprovació de la Carta d'Aalborg, s'han duit a terme a les Illes Balears diverses iniciatives per a la implementació d'agendes locals 21.

L'any 1995, l'Ajuntament de Calvià inicià el procés i aprovà l'AL21 l'any 1997. El Consell Insular de Menorca elaborà un Pla de Desenvolupament Sostenible d'àmbit insular emmarcat en la declaració de l'illa com a Reserva de la Biosfera. L'any següent, el Govern Balear (amb el programa ECOTUR) impulsà la realització de diagnòstics ambientals i plans d'acció a sis destinacions turístiques de les Illes Balears, cosa que podria considerar-se un pas previ a la definició d'agendes locals 21 a la comunitat.

La Llei 6/1999, de 3 d'abril, de les directrius d'ordenació territorial de les Illes Balears i de mesures tributàries (BOIB núm. 48, de 17 d'abril de 1999) estableix a la disposició addicional vuitena, punt 1:

l Govern de les Illes Balears aprovarà les mesures necessàries per afavorir:

1. L'aplicació, abans d'un any, de l'Agenda Local 21 en els municipis i nuclis de les Illes Balears, d'acord amb el Programa 21 de la Conferència de Rio (1992)".

Aquesta disposició reconeix implícitament l'important paper que té el Govern de les Illes Balears per a la implantació a Balears de les agendes locals 21, sense excloure l'impuls que pugui procedir dels consells insulars.

El Decret 123/2002, de 4 d'octubre 2002, sobre la implantació de l'Agenda Local 21 als municipis de les Illes Balears (BOIB núm. 123, de 12 d'octubre de 2002) té per objecte, en compliment del que disposa la disposició addicional octava, punt 1, de la Llei 6/1999, de 3 d'abril, de les directrius d'ordenació territorial de les Illes Balears i de mesures tributàries (BOIB núm. 48, de 17 d'abril de 1999), aprovar les mesures necessàries per afavorir l'aplicació de l'Agenda Local 21 en els municipis i nuclis de les Illes Balears, d'acord amb el Programa 21 de la Conferència de Rio, i també, seguint les recomanacions de la Conferència Europea de Ciutats Sostenibles de Hannover, normalitzar i regular les iniciatives d'agendes locals 21, i dotar-les amb suport administratiu.

En els darrers anys, tant el Govern de les Illes Balears com els tres consells insulars han propiciat que els ajuntaments de totes les Illes desenvolupin els processos de l'AL21. Són nombrosos els municipis de Balears inscrits a la Xarxa Balear de Sostenibilitat, ja que tenen un Pla d'Acció aprovat pels ajuntaments corresponents i ratificat per la Comissió Balear de Medi Ambient.

En el cas del municipi de Manacor, l'Ajuntament signà l'adhesió a la Carta d'Aalborg el mes d'abril de 2001. A partir d'aquest moment s'inicià el procés d'implantació de l'Agenda Local 21. L'octubre de 2003 es presentà la diagnosi ambiental, que el Ple de l'Ajuntament aprovà. Aquest document tècnic recopila tota la informació existent de caràcter ambiental, demogràfic, social, territorial i econòmic per poder analitzar la situació en què es troba el municipi i així diagnosticar els punts febles i els punts forts que presenta Manacor.

L'equip tècnic de l'Agenda Local 21, el mes de setembre de 2004, va presentar al Fòrum Ciutadà el Document del Pla d'Acció, fruit del treball realitzat durant tot el procés de participació ciutadana. L'Ajuntament aprovà el Pla d'Acció el novembre de 2004, i llavors es va trametre al Comitè Especialitzat de l'Agenda Local 21, que redactà un informe favorable el mes de febrer de 2005.

Finalment, el Pla d'Acció arribà a mans de la Comissió Balear de Medi Ambient, que després d'haver analitzat el document tècnic el ratificà el mes d'abril de 2005. Llavors, a partir d'aquest moment, Manacor ha estat inscrit a la Xarxa Balear de Sostenibilitat.

A principis de l'any 2010, dels 173 projectes proposats al Pla d'Acció, hi ha un 31% de projectes executats o en funcionament, un 16% que estan en procés de desenvolupament, un 35% que estan pendents d'execució i un 19% s'han eliminat.