Manacor farà una festa dia 15 de setembre per celebrar el nomenament dels nous fills il·lustres i predilectes del municipi
18-Juliol-2018
Manacor prepara una gran festa per dissabte dia 15 de setembre. Aquest dia el consistori nomenarà l'escriptora Maria Antònia Oliver i el músic i compositor Antoni Parera Fons com a fills predilectes de Manacor. I es proclamarà el poeta, escriptor, músic i rapsode Guillem Fullana Hada d'Efak; i el pintor Miquel Brunet Miquel com a fills il·lustres del municipi.
"Dia 9 de juliol el ple acordà per unanimitat iniciar el procés que culminarà dia 15 de setembre a les 11 h amb el nomenament solemne dels nostres nous fills il·lustres i predilectes" ha explicat la batlessa de Manacor, Catalina Riera. A més "just en acabar el plenari començarà una festa al claustre per homenatjar els fills il·lustres i adoptius, volem que sigui una manera de dir-los gràcies, tot i que no els podem donar gràcies a bastament perquè tots ells han fet gran el nom de Manacor", ha afegit la batlessa abans de donar les gràcies "a tots els grups polítics de l'Ajuntament per la il·lusió, les facilitats i la voluntat de consens que han aportat per poder fer aquest reconeixement".
"Creim que bé ho val fer festa perquè aquest ajuntament feia anys que no retia homenatge als veïnats o veïnades que són un referent per a tots els manacorins i les manacorines", ha explicat la regidora de Cultura i Turisme, Antònia Llodrà. "Els quatre reconeguts són creadors de diferents àmbits culturals i creim que és una bona manera d'afirmar la ja demostrada capitalitat cultural de Manacor", ha afegit.
"Podem dir que és un pòquer de reconeixement perquè els quatre ens coneixem, ens reconeixem i ens avenim", ha explicat l'escriptora Maria Antònia Oliver, que juntament amb Antoni Parera Fons; la vídua de Guillem d'Efak, Mònica Pastor; i el fillol de Miquel Brunet, Miquel Àngel Soler; han atès els mitjans de comuniciació al claustre. "Aquest reconeixement per part del nostre poble és com que la persona que estimes et digui que també t'estima, és una cosa fantàstica", ha comentat per part seva Antoni Parera Fons. "Aquest Ajuntament demostra que té una sensibilitat que fins ara no tenia, en Guillem té la medalla d'Or de les Illes Balears i el seu poble no l'ha reconegut fins avui; estam contents perquè molts manacorins i manacorines hi havien reclamat", ha expressat per part seva Mònica Pastor, la vídua de Guillem d'Efak. Un reconeixement "que si arriba, encara que sigui tard, és una bona notícia", ha conclòs el fillol del pintor Miquel Brunet.
Així, una vegada conclosos els expedients de proclamació dels quatre distingits, dia 15 de setembre a les 11 h se celebrarà un ple extraordinari on es faran oficials els nomenaments. I en acabar el Claustre acollirà una petita festa. A continuació teniu una petita biografia dels quatre homenatjats.
Guillem d'Efak (1930-1995) fou un multifacètic activista cultural, músic de blues i jazz, cantautor dins el moviment de la Nova Cançó. També cultivà les lletres i treballà especialment la poesia. Fou Premi Carles Riba (1969), Premi Ciutat de Palma (1973) i Sant Jordi d'Or (1967), el Reconeixement de Mèrits de l'Escola de Mallorquí de Manacor (1992) i se li concedí la Medalla d'Or de les Illes Balears (2011) entre molts altres. Tal com recull la proposta i segons estableix el Reglament Municipal d'Honors i Distincions, "El fet que Guillem d'Efak (Rio Muni, Guinea Equatorial, 1930 – Manacor, 1995) no hagués nascut a Manacor podria ser considerat un impediment per tal d'elevar el seu nomenament com Fill Il·lustre de Manacor. Val a dir, però, que el seu vincle amb Manacor és absolut gràcies al seu context formatiu i educatiu, el seu entorn cultural i els seus lligams familiars. Guillem d'Efak mereix el reconeixement, el record i la perdurabilitat de la seva figura per tal de fer valdre el seu compromís amb la promoció cultural i la creació artística així mateix, per la seva obra de qualitat".
Miquel Brunet (1919-2007) es dedicà a les arts plàstiques i deixà enrere el postimpressionisme imperant a la pintura mallorquina per obrir les portes d'una nova plàstica. Brunet va aconseguir fer-se un nom dins el panorama artístic insular. A més va establir contactes amb grups artístics i acadèmies de l'Estat, com el Grup Tago o l'acadèmia de Bellas Artes de San Fernando.
A Mallorca formà part d'alguns dels grups d'intel·lectuals que cercaven una renovació en l'àmbit artístic. A més l'any 1975 va formar part del grup Drac i fou un dels fundadors del grup. La seva obra s'exposà, a més de Mallorca, a grans galeries de Barcelona i Madrid, i viatjà també per sales d'art dels Estats Units i Alemanya. Rebé el premi Ciutat de Palma de pintura (1984) i el premi Ramon Llull (2003), a més de moltes altres distincions.
Antoni Parera Fons (1943) és músic, compositor i productor discogràfic. Va néixer a Manacor i inicià la seva formació al Conservatori Superior de Palma i va continuar-la al de València, on va rebre lliçons de piano de Rosa Sabater. Ha musicat poemes de Guillem d'Efak i compost per a Maria del Mar Bonet i Montserrat Caballé. Com a productor destaquen els seus treballs amb grans orquestres d'arreu del món o amb artistes com Josep Carreras o Maria Dolores Pradera, entre molts altres. En els darrers anys ha incrementat la seva activitat com a compositor de música simfònica, òpera o música de cambra. L'Escola Municipal de Mallorquí li atorgà el Reconeixement de Mèrits l'any 1993 i el 2017 va rebre el Premio Nacional de Música.
Maria Antònia Oliver (1946) és reconeguda com una de les grans escriptores de la literatura catalana contemporània. L'any 1970 publicà la seva primera novel·la, Cròniques d'un mig estiu i des de llavors ha assolit un prestigi indiscutible com a novel·lista i traductora. Amb la traducció d'algunes de les seves obres, l'autora ha arribat a un gran nombre de lectors tant d'Europa com dels Estats Units. Pertany a l'anomenada "Generació dels setanta", un grup de creadors i creadores caracteritzats per les seves inquietuds rupturistes, amb una nova mirada sobre la realitat des del punt de vista social i cultural. Ha rebut, entre molts atres premis, el Reconeixement de Mèrits de l'Esocla de Mallorquí (1989), la Creu de Sant Jordi (2007), el Ciutat de Palma de novel·la (1994), i fou finalista del premi Sant Jordi (1994). Des de l'any 2013 els Premis Ciutat de Manacor de novel·la duen el seu nom com a reconeixement a la seva tasca.
"Dia 9 de juliol el ple acordà per unanimitat iniciar el procés que culminarà dia 15 de setembre a les 11 h amb el nomenament solemne dels nostres nous fills il·lustres i predilectes" ha explicat la batlessa de Manacor, Catalina Riera. A més "just en acabar el plenari començarà una festa al claustre per homenatjar els fills il·lustres i adoptius, volem que sigui una manera de dir-los gràcies, tot i que no els podem donar gràcies a bastament perquè tots ells han fet gran el nom de Manacor", ha afegit la batlessa abans de donar les gràcies "a tots els grups polítics de l'Ajuntament per la il·lusió, les facilitats i la voluntat de consens que han aportat per poder fer aquest reconeixement".
"Creim que bé ho val fer festa perquè aquest ajuntament feia anys que no retia homenatge als veïnats o veïnades que són un referent per a tots els manacorins i les manacorines", ha explicat la regidora de Cultura i Turisme, Antònia Llodrà. "Els quatre reconeguts són creadors de diferents àmbits culturals i creim que és una bona manera d'afirmar la ja demostrada capitalitat cultural de Manacor", ha afegit.
"Podem dir que és un pòquer de reconeixement perquè els quatre ens coneixem, ens reconeixem i ens avenim", ha explicat l'escriptora Maria Antònia Oliver, que juntament amb Antoni Parera Fons; la vídua de Guillem d'Efak, Mònica Pastor; i el fillol de Miquel Brunet, Miquel Àngel Soler; han atès els mitjans de comuniciació al claustre. "Aquest reconeixement per part del nostre poble és com que la persona que estimes et digui que també t'estima, és una cosa fantàstica", ha comentat per part seva Antoni Parera Fons. "Aquest Ajuntament demostra que té una sensibilitat que fins ara no tenia, en Guillem té la medalla d'Or de les Illes Balears i el seu poble no l'ha reconegut fins avui; estam contents perquè molts manacorins i manacorines hi havien reclamat", ha expressat per part seva Mònica Pastor, la vídua de Guillem d'Efak. Un reconeixement "que si arriba, encara que sigui tard, és una bona notícia", ha conclòs el fillol del pintor Miquel Brunet.
Així, una vegada conclosos els expedients de proclamació dels quatre distingits, dia 15 de setembre a les 11 h se celebrarà un ple extraordinari on es faran oficials els nomenaments. I en acabar el Claustre acollirà una petita festa. A continuació teniu una petita biografia dels quatre homenatjats.
Guillem d'Efak (1930-1995) fou un multifacètic activista cultural, músic de blues i jazz, cantautor dins el moviment de la Nova Cançó. També cultivà les lletres i treballà especialment la poesia. Fou Premi Carles Riba (1969), Premi Ciutat de Palma (1973) i Sant Jordi d'Or (1967), el Reconeixement de Mèrits de l'Escola de Mallorquí de Manacor (1992) i se li concedí la Medalla d'Or de les Illes Balears (2011) entre molts altres. Tal com recull la proposta i segons estableix el Reglament Municipal d'Honors i Distincions, "El fet que Guillem d'Efak (Rio Muni, Guinea Equatorial, 1930 – Manacor, 1995) no hagués nascut a Manacor podria ser considerat un impediment per tal d'elevar el seu nomenament com Fill Il·lustre de Manacor. Val a dir, però, que el seu vincle amb Manacor és absolut gràcies al seu context formatiu i educatiu, el seu entorn cultural i els seus lligams familiars. Guillem d'Efak mereix el reconeixement, el record i la perdurabilitat de la seva figura per tal de fer valdre el seu compromís amb la promoció cultural i la creació artística així mateix, per la seva obra de qualitat".
Miquel Brunet (1919-2007) es dedicà a les arts plàstiques i deixà enrere el postimpressionisme imperant a la pintura mallorquina per obrir les portes d'una nova plàstica. Brunet va aconseguir fer-se un nom dins el panorama artístic insular. A més va establir contactes amb grups artístics i acadèmies de l'Estat, com el Grup Tago o l'acadèmia de Bellas Artes de San Fernando.
A Mallorca formà part d'alguns dels grups d'intel·lectuals que cercaven una renovació en l'àmbit artístic. A més l'any 1975 va formar part del grup Drac i fou un dels fundadors del grup. La seva obra s'exposà, a més de Mallorca, a grans galeries de Barcelona i Madrid, i viatjà també per sales d'art dels Estats Units i Alemanya. Rebé el premi Ciutat de Palma de pintura (1984) i el premi Ramon Llull (2003), a més de moltes altres distincions.
Antoni Parera Fons (1943) és músic, compositor i productor discogràfic. Va néixer a Manacor i inicià la seva formació al Conservatori Superior de Palma i va continuar-la al de València, on va rebre lliçons de piano de Rosa Sabater. Ha musicat poemes de Guillem d'Efak i compost per a Maria del Mar Bonet i Montserrat Caballé. Com a productor destaquen els seus treballs amb grans orquestres d'arreu del món o amb artistes com Josep Carreras o Maria Dolores Pradera, entre molts altres. En els darrers anys ha incrementat la seva activitat com a compositor de música simfònica, òpera o música de cambra. L'Escola Municipal de Mallorquí li atorgà el Reconeixement de Mèrits l'any 1993 i el 2017 va rebre el Premio Nacional de Música.
Maria Antònia Oliver (1946) és reconeguda com una de les grans escriptores de la literatura catalana contemporània. L'any 1970 publicà la seva primera novel·la, Cròniques d'un mig estiu i des de llavors ha assolit un prestigi indiscutible com a novel·lista i traductora. Amb la traducció d'algunes de les seves obres, l'autora ha arribat a un gran nombre de lectors tant d'Europa com dels Estats Units. Pertany a l'anomenada "Generació dels setanta", un grup de creadors i creadores caracteritzats per les seves inquietuds rupturistes, amb una nova mirada sobre la realitat des del punt de vista social i cultural. Ha rebut, entre molts atres premis, el Reconeixement de Mèrits de l'Esocla de Mallorquí (1989), la Creu de Sant Jordi (2007), el Ciutat de Palma de novel·la (1994), i fou finalista del premi Sant Jordi (1994). Des de l'any 2013 els Premis Ciutat de Manacor de novel·la duen el seu nom com a reconeixement a la seva tasca.
