Un teatre ple dels que estimen la llengua aplaudeix l’entrega del Reconeixement de Mèrits a Bernat Nadal
11-Juni-2018
Reconeixeu i premiau avui, aquí, els mèrits d'un home bo, en el sentit més machadià i millor de la paraula bo, un Poeta en majúscula, una bona persona. Enhorabona a Manacor per tenir ciutadans com ell, gràcies a l'Escola de Mallorquí per saber-ho reconèixer, per la feina que estau fent, i a tu, Bernat, gràcies pel teu testimoni i pels teus versos". Són les paraules que l'actor manacorí Joan Miquel Artigues ha pronunciat en nom del poeta menorquí Ponç Pons, el padrí de l'homenatjat Bernat Nadal, que no ha pogut assistir a l'acte de lliurament del Reconeixement de Mèrits d'enguany. I és que per tots els motius que ha anomenat Ponç Pons, entre molts altres, "el Ple de l'Escola Municipal de Mallorquí ha decidit atorgar el Reconeixement de Mèrits 2018 a Bernat Nadal, per la seva aportació a la difusió de la llengua i cultura catalanes, ha anunciat davant el públic la presentadora de l'acte, Margalida Rosselló. Centenars de ciutadans han volgut acompanyar l'escriptor manacorí en l'acte de reconeixement, en el qual hi han assistit els membres de la corporació municipal encapçalats per la batlessa de Manacor, Catalina Riera; la consellera de Cultura, Fanny Tur; i els familiars de Bernat Nadal.
I és que l'Ajuntament de Manacor i l'Escola Municipal de Mallorquí atorguen aquest guardó, d'ençà de 1976, a persones o col·lectius que han destacat per la seva fidelitat a la llengua catalana, i per la protecció i transmissió d'alguna faceta del nostre llegat lingüístic i cultural. L'homenatjat d'enguany ha rebut emocionat l'escultura de Llorenç Ginard, el símbol del Reconeixement de Mèrits. I ho ha agraït de la manera en què millor ho sap fer, utilitzant la paraula i llegint alguns versos dels enyorats Miquel Àngel Riera i Blai Bonet.
La batlessa de Manacor, Catalina Riera, ha destacat durant el seu discurs que "per poder identificar els nostres referents cada any l'Escola de Mallorquí reconeix el mèrit de persones i entitats que han destacat per la seva fidelitat a la llengua catalana i per la protecció i la transmissió d'alguna faceta del nostre llegat lingüístic i cultural". "El reconeixement a Bernat Nadal no és només un reconeixement a les seves paraules o als seus versos. El reconeixement d'enguany és per a una persona compromesa amb ella mateixa, compromesa amb Manacor i la seva cultura, compromesa amb la societat actual i compromesa també amb les generacions futures", ha afegit la batlessa abans de donar les gràcies a Bernat Nadal "per contribuir, des de la senzillesa i la humilitat, a què la llibertat, la cultura i la creació siguin els símbols i els valors del nostre poble".
Abans de començar el seu parlament Bernat Nadal ha recordat "les persones que, per estimar la democràcia, la llibertat d'expressió o la cultura, es veuen perseguides, denigrades o empresonades" i tot seguit ha fet referència als inicis de l'Escola Municipal de Mallorquí. "Malgrat el poder estantís del franquisme, es va fundar l'Escola de Mallorquí perquè ja hi havia molts de manacorins amb consciència que varen empènyer per defensar les nostres arrels", ha dit durant el seu discurs.
Bernat Nadal també ha fet esment a la recuperació de l'ús de la llengua catalana que ha caracteritzat Manacor. "Són molts els anys de mantenir aquesta lluita incansable i pacífica, que s'ha de personalitzar amb la gent que ha contret el compromís d'escriure i parlar en la seva llengua des de tots els estaments: alguns des de la feina, altres des de les empreses, des de la premsa, aquells que han pogut fer-ho; molts d'escriptors, que han sacrificat edicions més grans per fidelitat al català. Multitud de grups i associacions públiques i privades utilitzen només la nostra llengua; els glosadors, la immensa majoria –per no dir tothom- de la gent de teatre, tan important pel nostre poble..."
En aquest sentit Bernat Nadal ha recordat que "els millors escriptors manacorins, que estan entre l'elit dels més grans de la literatura catalana, varen contribuir al fet que jo conegués la utilitat i necessitat d'utilitzar el català, també en l'escriptura. Guillem d'Efak, Jaume Vidal Alcover, Miquel Àngel Riera i molts d'altres varen convertir-se en missioners del nostre idioma".
I abans de donar les gràcies a "les dones i els homes que picau la pedra de la paraula dia a dia i any a any", el poeta ha parlat de l'esperança de futur: "la globalització i la recerca d'horitzons més lluminosos han fet que arribassin al país molts d'immigrants. A nosaltres ens pertoca obrir-los les portes de l'idioma i de la integració, i considerar-los els 'nous mallorquins' perquè, sense renunciar a la seva cultura, assumeixin la nostra. Estic segur que un dia, aquesta gent nouvinguda, salvarà la llengua i el país".
A l'acte de Reconeixement de Mèrits també hi han participat el músic Roger Pistola i l'actor Salvador Miralles, que sobre l'escenari han donat vida als poemes, als versos i a la literatura que cultiva Bernat Nadal. Mentre l'actor Joan Miquel Artigues pronunciava les paraules de Ponç Pons, el Teatre de Manacor s'omplí de noms i de records: mossèn Jaume Serra, Josep Albertí, Damià Huguet, Miquel Àngel Riera, Guillem d'Efak, Jaume Vidal Alcover, Josep Maria Llompart, Guillem Vidal, Antoni Mus, Llorenç Moià o Blai Bonet. Tots ells grans escriptors que han compartit vivències i inquietuds amb Bernat Nadal.
Artigues també s'ha referit a la carrera literària de Nadal, "l'any 1971, apareix el seu primer llibre: La desintegració del desig, i guanya, tot el mateix any, el premi "Ciutat de Manacor", amb Elegies". A partir d'aquí el padrí jove va parlar dels 12 llibres de poesia que ha publicat Bernat Nadal i n'ha destacat Estrúmbol, El vestit vermell, La carn que cruix i Camille. Pel que fa a la narrativa i l'assaig Nadal ha publicat sis llibres, d'entre els quals el discurs del padrí jove va destacar: La part freda del llit, Raó Blaugrana i Nunsi, la dansa.
I és que, en paraules del poeta Ponç Pons, "quan qualcú comenta que Manacor és el poble den Nadal, jo pens que sí, i tant, és el poble de'n Bernat Nadal!". En acabar les actuacions de Roger Pistola i Salvador Miralles, tots els que assistiren a l'acte de Reconeixement de Mèrits han pogut gaudir d'un petit refresc defora el teatre.
I és que l'Ajuntament de Manacor i l'Escola Municipal de Mallorquí atorguen aquest guardó, d'ençà de 1976, a persones o col·lectius que han destacat per la seva fidelitat a la llengua catalana, i per la protecció i transmissió d'alguna faceta del nostre llegat lingüístic i cultural. L'homenatjat d'enguany ha rebut emocionat l'escultura de Llorenç Ginard, el símbol del Reconeixement de Mèrits. I ho ha agraït de la manera en què millor ho sap fer, utilitzant la paraula i llegint alguns versos dels enyorats Miquel Àngel Riera i Blai Bonet.
La batlessa de Manacor, Catalina Riera, ha destacat durant el seu discurs que "per poder identificar els nostres referents cada any l'Escola de Mallorquí reconeix el mèrit de persones i entitats que han destacat per la seva fidelitat a la llengua catalana i per la protecció i la transmissió d'alguna faceta del nostre llegat lingüístic i cultural". "El reconeixement a Bernat Nadal no és només un reconeixement a les seves paraules o als seus versos. El reconeixement d'enguany és per a una persona compromesa amb ella mateixa, compromesa amb Manacor i la seva cultura, compromesa amb la societat actual i compromesa també amb les generacions futures", ha afegit la batlessa abans de donar les gràcies a Bernat Nadal "per contribuir, des de la senzillesa i la humilitat, a què la llibertat, la cultura i la creació siguin els símbols i els valors del nostre poble".
Abans de començar el seu parlament Bernat Nadal ha recordat "les persones que, per estimar la democràcia, la llibertat d'expressió o la cultura, es veuen perseguides, denigrades o empresonades" i tot seguit ha fet referència als inicis de l'Escola Municipal de Mallorquí. "Malgrat el poder estantís del franquisme, es va fundar l'Escola de Mallorquí perquè ja hi havia molts de manacorins amb consciència que varen empènyer per defensar les nostres arrels", ha dit durant el seu discurs.
Bernat Nadal també ha fet esment a la recuperació de l'ús de la llengua catalana que ha caracteritzat Manacor. "Són molts els anys de mantenir aquesta lluita incansable i pacífica, que s'ha de personalitzar amb la gent que ha contret el compromís d'escriure i parlar en la seva llengua des de tots els estaments: alguns des de la feina, altres des de les empreses, des de la premsa, aquells que han pogut fer-ho; molts d'escriptors, que han sacrificat edicions més grans per fidelitat al català. Multitud de grups i associacions públiques i privades utilitzen només la nostra llengua; els glosadors, la immensa majoria –per no dir tothom- de la gent de teatre, tan important pel nostre poble..."
En aquest sentit Bernat Nadal ha recordat que "els millors escriptors manacorins, que estan entre l'elit dels més grans de la literatura catalana, varen contribuir al fet que jo conegués la utilitat i necessitat d'utilitzar el català, també en l'escriptura. Guillem d'Efak, Jaume Vidal Alcover, Miquel Àngel Riera i molts d'altres varen convertir-se en missioners del nostre idioma".
I abans de donar les gràcies a "les dones i els homes que picau la pedra de la paraula dia a dia i any a any", el poeta ha parlat de l'esperança de futur: "la globalització i la recerca d'horitzons més lluminosos han fet que arribassin al país molts d'immigrants. A nosaltres ens pertoca obrir-los les portes de l'idioma i de la integració, i considerar-los els 'nous mallorquins' perquè, sense renunciar a la seva cultura, assumeixin la nostra. Estic segur que un dia, aquesta gent nouvinguda, salvarà la llengua i el país".
A l'acte de Reconeixement de Mèrits també hi han participat el músic Roger Pistola i l'actor Salvador Miralles, que sobre l'escenari han donat vida als poemes, als versos i a la literatura que cultiva Bernat Nadal. Mentre l'actor Joan Miquel Artigues pronunciava les paraules de Ponç Pons, el Teatre de Manacor s'omplí de noms i de records: mossèn Jaume Serra, Josep Albertí, Damià Huguet, Miquel Àngel Riera, Guillem d'Efak, Jaume Vidal Alcover, Josep Maria Llompart, Guillem Vidal, Antoni Mus, Llorenç Moià o Blai Bonet. Tots ells grans escriptors que han compartit vivències i inquietuds amb Bernat Nadal.
Artigues també s'ha referit a la carrera literària de Nadal, "l'any 1971, apareix el seu primer llibre: La desintegració del desig, i guanya, tot el mateix any, el premi "Ciutat de Manacor", amb Elegies". A partir d'aquí el padrí jove va parlar dels 12 llibres de poesia que ha publicat Bernat Nadal i n'ha destacat Estrúmbol, El vestit vermell, La carn que cruix i Camille. Pel que fa a la narrativa i l'assaig Nadal ha publicat sis llibres, d'entre els quals el discurs del padrí jove va destacar: La part freda del llit, Raó Blaugrana i Nunsi, la dansa.
I és que, en paraules del poeta Ponç Pons, "quan qualcú comenta que Manacor és el poble den Nadal, jo pens que sí, i tant, és el poble de'n Bernat Nadal!". En acabar les actuacions de Roger Pistola i Salvador Miralles, tots els que assistiren a l'acte de Reconeixement de Mèrits han pogut gaudir d'un petit refresc defora el teatre.
