La Crida a les festes de Sant Jaume i la Mulassa donen el sus a una setmana plena d’activitats i de tradició
19-Juli-2018
“Vilans de Manacor, preneu els carrers del vostre poble, encamisau-vos d’alegria blanca, enceneu el foc dels festers, cremau la roba vella i el mal fat”. Amb aquestes paraules, que enguany pronuncià el geògraf, investigador i professor de la UIB Miquel Grimalt Gelabert, s’han iniciat les festes de Sant Jaume. I és que la plaça del Palau plena a vessar de gent, va ser l’escenari de la Crida de Sant Jaume, el text que des de fa alguns anys convida a celebrar les festes patronals de Manacor.
Just abans la batlessa de Manacor, Catalina Riera, va animar tothom a “sortir al carrer, a participar de la festa i a fer dels carrers, les places i els espais públics un espai de convivència i de bauxa”. A més dels parlaments i de la crida, la gentada que omplia la plaça del Palau esperava veure la Mulassa, especialment els infants. I és que amb pocs anys de vida, la Mulassa, la versió de cartó de l’animal que antigament es rifava en motiu de les festes de Sant Jaume, ha esdevingut un dels elements més reconeguts de les festes.
“Quan es fa la crida d’una festa, sovint el clamater recorda els temps passats millors que no els d’ara, el poble esvaït en la recordança de temps feliços. Justament a Sant Jaume i enguany, no ho puc fer i no ho vull fer, perquè el present que s’obre davant els meus ulls és molt més bo que no allò que podia veure fa 25 o 30 anys”, explicà Miquel Grimalt. “Vilans de Manacor, foravilers del terme, habitadors de llogarets, cavallers, síndic jove, poble sobirà, govern del poble, senyora batlessa, és hora que comenci la festa, que esclatin els coets i que sonin les campanes. Alçau les copinyes, Manacor és Sant Jaume!”, va acabar la crida. Tot seguit va sortir la Mulassa i acompanyada de la música i dels mulassers va ballar per a tothom i va començar el recorregut que va menar-la pels carrers més cèntrics de Manacor.
Just abans la batlessa de Manacor, Catalina Riera, va animar tothom a “sortir al carrer, a participar de la festa i a fer dels carrers, les places i els espais públics un espai de convivència i de bauxa”. A més dels parlaments i de la crida, la gentada que omplia la plaça del Palau esperava veure la Mulassa, especialment els infants. I és que amb pocs anys de vida, la Mulassa, la versió de cartó de l’animal que antigament es rifava en motiu de les festes de Sant Jaume, ha esdevingut un dels elements més reconeguts de les festes.
“Quan es fa la crida d’una festa, sovint el clamater recorda els temps passats millors que no els d’ara, el poble esvaït en la recordança de temps feliços. Justament a Sant Jaume i enguany, no ho puc fer i no ho vull fer, perquè el present que s’obre davant els meus ulls és molt més bo que no allò que podia veure fa 25 o 30 anys”, explicà Miquel Grimalt. “Vilans de Manacor, foravilers del terme, habitadors de llogarets, cavallers, síndic jove, poble sobirà, govern del poble, senyora batlessa, és hora que comenci la festa, que esclatin els coets i que sonin les campanes. Alçau les copinyes, Manacor és Sant Jaume!”, va acabar la crida. Tot seguit va sortir la Mulassa i acompanyada de la música i dels mulassers va ballar per a tothom i va començar el recorregut que va menar-la pels carrers més cèntrics de Manacor.
