El Ple de l’Ajuntament de Manacor rebutja l’extensió dels Projectes Residencials Estratègics (PRE) al municipi
La moció aprovada denuncia que la nova regulació permetria increments de densitat de població i edificabilitat molt superiors als que estableix el planejament urbanístic vigent, així com la reducció d’espais destinats a equipaments i espais lliures, posant en risc l’equilibri urbanístic i el desenvolupament sostenible del municipi.
El Ple de l’Ajuntament de Manacor ha aprovat aquest dilluns, a proposta dels grups municipals MÉS-Esquerra, PSIB-PSOE i AIPC-SYS, una moció conjunta en rebuig a l’afectació del Decret llei 3/2025 d’actuacions urgents destinades a l’obtenció de sòl mitjançant Projectes Residencials Estratègics (PRE) al municipi de Manacor.
Aquest decret llei, aprovat pel Govern de les Illes Balears el passat 14 de març i actualment en tramitació parlamentària via projecte de llei, inicialment es referia només al municipi de Palma. No obstant això, fruit d’un acord de l'Executiu del PP amb el grup parlamentari VOX, s’ha anunciat la voluntat que les disposicions sobre els PRE s’estenguin a tots els municipis de més de 10.000 habitants i, especialment, a les àrees de transició dels municipis amb més de 20.000 habitants, com és el cas de Manacor.
Els grups municipals impulsors d’aquesta moció han expressat la seva «profunda preocupació» per aquesta ampliació, ja que consideren que la manera en què es tramitarà aquest Projecte de llei representa una «intromissió greu» en les competències municipals en matèria d’urbanisme. A més, denuncien que la nova regulació permetria increments de densitat de població i edificabilitat molt superiors als que estableix el planejament urbanístic vigent, així com la reducció d’espais destinats a equipaments i espais lliures, posant en risc l’equilibri urbanístic i el desenvolupament sostenible del municipi.
La moció aprovada expressa el rebuig de l’Ajuntament de Manacor a la modificació de la normativa territorial i urbanística de les Illes Balears mitjançant la tècnica legislativa d’aprovar un decret llei o aprovant esmenes en el si de la tramitació parlamentària, sense garantir el dret fonamental a la participació de la ciutadania i dels municipis afectats.
Així mateix, l’Ajuntament de Manacor denuncia públicament que la normativa sobre els PRE del Decret Llei ha estat avaluada tècnicament sobre els sòls recollits al planejament de Palma, però no s’ha realitzat sobre els sòls de creixement de la resta de municipis, per la quan cosa «entenem que és imprudent aprovar unes esmenes que traslladarien els efectes avaluats a Palma a totsels municipis de més de 10.000 habitants de les Illes Balears», resa el text aprovat.
Així mateix, l'Ajuntament de Manacor insta el Govern de les Illes Balears a preservar la figura de l'habitatge de protecció oficial i que, de forma específica, als sòls en els que es desenvolupin els PRE, el 50% de la reserva destinada a habitatge protegit només es permeti la construcció d'habitatges de protecció oficial. I també sol·licita al Govern de les Illes Balears que aclareixi qui hauria d’assumir les possibles obligacions econòmiques, en forma d’indemnitzacions, i de consolidació de drets urbanístics que la nova regulació podria provocar.
Per tot això, l’Ajuntament de Manacor considera imprescindible que el Parlament de les Illes Balears garanteixi l’autonomia municipal, especialment pel que fa a les competències en ordenació, gestió i execució urbanística; en promoció i gestió de l’habitatge; en abastament d’aigua i clavegueram, i en protecció del medi ambient. I insta el Parlament de les Illes Balears i als diferents grups parlamentaris a obrir un diàleg i debat amb els municipis i els consells insulars per tal de cercar alternatives que permetin agilitzar i simplificar la tramitació del planejament i instruments d’ordenació municipals i, alhora, respectin l’autonomia municipal.
Amb aquesta moció, el consistori manacorí vol deixar clara la seva oposició frontal a qualsevol modificació legal que afecti el seu planejament vigent, aprovat l’any 2022, sense diàleg ni consens amb les institucions locals.