L’Ajuntament ret homenatge als guàrdies i funcionaris municipals que varen ser represaliats el 1936
02-Januar-2018
Desenes de manacorins i manacorines, amics i familiars de les víctimes, investigadors i historiadors han acudit a l’acte d’homenatge als guardies municipals i els funcionaris de l’ajuntament represaliats per la dictadura franquista. Un reconeixement “que l’Ajuntament de Manacor ha impulsat per retre homenatge a aquelles persones que foren depurades dels seus llocs de feina i represaliades pel fet de defensar la llibertat, la legalitat i la democràcia des dels seus llocs de feina a l’Ajuntament de Manacor”, explicà el presentador de l’acte, l’actor Joan Miquel Artigues.
Amb aquest acte senzill, que han acompanyat les músiques d’Alicia Olivares i Emi Finozzi, s’ha volgut retre homenatge als nou membres de la Guàrdia Municipal que foren represaliats el 1936. Antoni Barceló Martí, Joan Bisbal Artigues, Miquel Galmés Parera, Miquel Oliver Martí, Mateu Veny Pont i Guillem Morey Mesquida foren empresonats. I tres dels seus companys de feina varen ser assassinats a Son Coletes. Eren Sebastià Bonet Fullana, Antoni Mas Llodrà i Joan Matamalas Salas. L’acte, a més, també va comptar amb paraules de record per al conserge de l’ajuntament, Antoni Nadal Gomila; o el membre de la brigada de manteniment de carrers i camins Rogeli Pérez Fontánez, que també foren assassinats.
Durant el seu parlament la batlessa de Manacor, Catalina Riera, va explicar que “correspon a la meva responsabilitat no abaixar el cap i mirar cap a una altra banda”. “Hem de dir les coses pel seu nom per alliberar-nos d’una càrrega molt feixuga i trista, que acompanya el nostre poble perquè fins que no haguem reconegut els crims i els fets inhumans que es produiren, no podrem avançar cap a una societat millor.”, afegí la batlessa.
Un dels invesitigadors que ha aprofundit en aquests fets i l’actual cap de la Policia Local, Antoni Sureda, va situar els assistents en el context històric. “Aquella repressió i depuració, dura, sistemàtica i controlada que es va desencadenar a partir del mes de juliol de 1936, va afectar profundament a totes les capes de la societat mallorquina”, assegurà Sureda. “Una repressió, on uns eren els encarregats d’executar a tirs de fusell o pistola i els altres mataren damunt el paper”, afegí Antoni Sureda. Per acabar, per part de les famílies de les víctimes, Pere Comas, descendent de d’Antoni Barceló Martí, que era el cap de la Policia Municipal a l’inici de la guerra civil, va dirigir unes paraules al públic. “El varen detenir i va passar per un consell de guerra on li demanaven cadena perpètua malgrat que havia estat un dels herois que salvà desenes de manacorins durant la torrentada de 1932; quan va sortir de la presó inicià una nova vida a Palma i mai no va xerrar de la guerra o de la presó amb la família”, recordà emocionat.
Amb aquest acte senzill, que han acompanyat les músiques d’Alicia Olivares i Emi Finozzi, s’ha volgut retre homenatge als nou membres de la Guàrdia Municipal que foren represaliats el 1936. Antoni Barceló Martí, Joan Bisbal Artigues, Miquel Galmés Parera, Miquel Oliver Martí, Mateu Veny Pont i Guillem Morey Mesquida foren empresonats. I tres dels seus companys de feina varen ser assassinats a Son Coletes. Eren Sebastià Bonet Fullana, Antoni Mas Llodrà i Joan Matamalas Salas. L’acte, a més, també va comptar amb paraules de record per al conserge de l’ajuntament, Antoni Nadal Gomila; o el membre de la brigada de manteniment de carrers i camins Rogeli Pérez Fontánez, que també foren assassinats.
Durant el seu parlament la batlessa de Manacor, Catalina Riera, va explicar que “correspon a la meva responsabilitat no abaixar el cap i mirar cap a una altra banda”. “Hem de dir les coses pel seu nom per alliberar-nos d’una càrrega molt feixuga i trista, que acompanya el nostre poble perquè fins que no haguem reconegut els crims i els fets inhumans que es produiren, no podrem avançar cap a una societat millor.”, afegí la batlessa.
Un dels invesitigadors que ha aprofundit en aquests fets i l’actual cap de la Policia Local, Antoni Sureda, va situar els assistents en el context històric. “Aquella repressió i depuració, dura, sistemàtica i controlada que es va desencadenar a partir del mes de juliol de 1936, va afectar profundament a totes les capes de la societat mallorquina”, assegurà Sureda. “Una repressió, on uns eren els encarregats d’executar a tirs de fusell o pistola i els altres mataren damunt el paper”, afegí Antoni Sureda. Per acabar, per part de les famílies de les víctimes, Pere Comas, descendent de d’Antoni Barceló Martí, que era el cap de la Policia Municipal a l’inici de la guerra civil, va dirigir unes paraules al públic. “El varen detenir i va passar per un consell de guerra on li demanaven cadena perpètua malgrat que havia estat un dels herois que salvà desenes de manacorins durant la torrentada de 1932; quan va sortir de la presó inicià una nova vida a Palma i mai no va xerrar de la guerra o de la presó amb la família”, recordà emocionat.
