Un teatre ple dels que estimen el ball de pagès aplaudeix l’entrega del Reconeixement de Mèrits a Margalida Fullana
12-June-2017
“Els nostres majors han patit per la nostra cultura perquè no els ha estat fàcil conservar i transmetre amb senzillesa allò que des de diferents àmbits sovint s’ha intentat arraconar”, ha explicat el padrí de l’homenatjada, Bartomeu Adrover. Per aquest motiu, entre molts altres, “el Ple de l’Escola Municipal de Mallorquí ha decidit atorgar el Reconeixement de Mèrits 2017 a Margalida Fullana Sagrera, per la seva aportació a l’ensenyament i la difusió del ball mallorquí i la cançó popular”, ha anunciat davant el públic el presentador de l’acte, Miquel Vives.
I és que l’Ajuntament de Manacor i l’Escola Municipal de Mallorquí atorguen aquest guardó, d’ençà de 1976, a persones o col·lectius que han destacat per la seva fidelitat a la llengua catalana, i per la protecció i transmissió d’alguna faceta del nostre llegat lingüístic i cultural. L’homenatjada d’enguany ha rebut emocionada l’escultura de Llorenç Ginard, el símbol del Reconeixement de Mèrits. I ho ha agraït de la manera en què millor ho sap fer: cantant les tonades que va aprendre de petita i que ha transmès al jovent.
A l’acte de Reconeixement de Mèrits també hi han participat els membres de la coral de Fartàritx i els de la coral de l’IMAS, i glosadors, sonadors i balladors, que han acompanyat madò Margalida cantant i ballant.
El batle de Manacor, Pedro Rosselló, durant el seu discurs ha destacat que “tothom sap que hi ha persones que enforteixen els sentiments de pertinença i ajuden que tots entenguem què som i d’on venim, ajuden que ens respectem més i que guanyem autoestima com a poble, són els nostres referents”. “Madò Margalida, en nom de tots els manacorins i manacorines, vos vull dir que sou una baula de la cadena que enganxa el passat i el present de la nostra cultura amb el futur, gràcies per tot el que heu ensenyat a tots els que se senten part del nostre poble”, ha afegit el batle.
En aquest mateix sentit “sa madona Margalida sempre ha contat que des de ben petita va començar a cantar mentre feien feina al camp i que el primer ball que recorda la varen alçar en pes per damunt els caps de la gent per posar-la enmig del rotlo perquè ballàs”, ha explicat qui ha exercit de padrí de l’homenatjada, Bartomeu Adrover. “Més enllà d’una visió romàntica, comprovam com la vida del camp, amb les seves dureses, sempre ha fet sorgir la bellesa de les formes, per això que el nostre ball es diu ‘ball de pagès’, perquè cantam i ballam tal com és la gent pagesa: discretament i serenament, amb delicada elegància”, ha afegit.
Bartomeu Adrover, que va ser alumne de madò Margalida i ara és professor de ball de pagès a l’Escola Municipal de Mallorquí, recordà que “va ser devers l’any 1975 que l’amo en Toni Aleix feia balls a carrers i madò Margalida els obria”. “Uns anys més tard, madò Margalida, l’amo en Jaume, l’amo en Tomeu Pipiu, l’amo en Tomàs Sacos, en Tomeu Fons i la seva dona, na Bel, na Margalida Galereta i na Margalida Prima s’agruparen sota el nom d’Així balla Manacor i crearen la molt anomenada i enyorada cotxeria, vertader centre cultural, on no només s’hi ensenyaven els balls d’aquí, sinó també les tonades de fer feina al camp, les cançons i jocs de matances i les ximbombades dels Darrers Dies”, afegí.
Durant el seu parlament el padrí va recordar emocionat que “la manera que tota aquella gent tenia d’ensenyar a cantar i ballar no era en absolut com si fos una acadèmia, sinó com s’ha ensenyat sempre en el món de la pagesia: la gent major ballant i els joves seguint com bonament podíem els punts, l’estil i la postura”. “La paciència de madò Margalida ensenyant tota aquesta cultura era infinita, i de tant en tant ens agafava de part i ens ensenyava alguna d’aquelles mateixes que tenia reservades i ens la transmetia com si fos un secret ben guardat i tret només per a ocasions especials, i aquest era el nostre més valuós premi que podíem rebre de la nostra mestra”, recordà Bartomeu Adrover. En acabar l’acte tots els que assistiren a l’acte de Reconeixement de Mèrits varen poder gaudir d’un petit refresc defora el teatre i, evidentment, la música i el ball hi continuaren ben presents.
I és que l’Ajuntament de Manacor i l’Escola Municipal de Mallorquí atorguen aquest guardó, d’ençà de 1976, a persones o col·lectius que han destacat per la seva fidelitat a la llengua catalana, i per la protecció i transmissió d’alguna faceta del nostre llegat lingüístic i cultural. L’homenatjada d’enguany ha rebut emocionada l’escultura de Llorenç Ginard, el símbol del Reconeixement de Mèrits. I ho ha agraït de la manera en què millor ho sap fer: cantant les tonades que va aprendre de petita i que ha transmès al jovent.
A l’acte de Reconeixement de Mèrits també hi han participat els membres de la coral de Fartàritx i els de la coral de l’IMAS, i glosadors, sonadors i balladors, que han acompanyat madò Margalida cantant i ballant.
El batle de Manacor, Pedro Rosselló, durant el seu discurs ha destacat que “tothom sap que hi ha persones que enforteixen els sentiments de pertinença i ajuden que tots entenguem què som i d’on venim, ajuden que ens respectem més i que guanyem autoestima com a poble, són els nostres referents”. “Madò Margalida, en nom de tots els manacorins i manacorines, vos vull dir que sou una baula de la cadena que enganxa el passat i el present de la nostra cultura amb el futur, gràcies per tot el que heu ensenyat a tots els que se senten part del nostre poble”, ha afegit el batle.
En aquest mateix sentit “sa madona Margalida sempre ha contat que des de ben petita va començar a cantar mentre feien feina al camp i que el primer ball que recorda la varen alçar en pes per damunt els caps de la gent per posar-la enmig del rotlo perquè ballàs”, ha explicat qui ha exercit de padrí de l’homenatjada, Bartomeu Adrover. “Més enllà d’una visió romàntica, comprovam com la vida del camp, amb les seves dureses, sempre ha fet sorgir la bellesa de les formes, per això que el nostre ball es diu ‘ball de pagès’, perquè cantam i ballam tal com és la gent pagesa: discretament i serenament, amb delicada elegància”, ha afegit.
Bartomeu Adrover, que va ser alumne de madò Margalida i ara és professor de ball de pagès a l’Escola Municipal de Mallorquí, recordà que “va ser devers l’any 1975 que l’amo en Toni Aleix feia balls a carrers i madò Margalida els obria”. “Uns anys més tard, madò Margalida, l’amo en Jaume, l’amo en Tomeu Pipiu, l’amo en Tomàs Sacos, en Tomeu Fons i la seva dona, na Bel, na Margalida Galereta i na Margalida Prima s’agruparen sota el nom d’Així balla Manacor i crearen la molt anomenada i enyorada cotxeria, vertader centre cultural, on no només s’hi ensenyaven els balls d’aquí, sinó també les tonades de fer feina al camp, les cançons i jocs de matances i les ximbombades dels Darrers Dies”, afegí.
Durant el seu parlament el padrí va recordar emocionat que “la manera que tota aquella gent tenia d’ensenyar a cantar i ballar no era en absolut com si fos una acadèmia, sinó com s’ha ensenyat sempre en el món de la pagesia: la gent major ballant i els joves seguint com bonament podíem els punts, l’estil i la postura”. “La paciència de madò Margalida ensenyant tota aquesta cultura era infinita, i de tant en tant ens agafava de part i ens ensenyava alguna d’aquelles mateixes que tenia reservades i ens la transmetia com si fos un secret ben guardat i tret només per a ocasions especials, i aquest era el nostre més valuós premi que podíem rebre de la nostra mestra”, recordà Bartomeu Adrover. En acabar l’acte tots els que assistiren a l’acte de Reconeixement de Mèrits varen poder gaudir d’un petit refresc defora el teatre i, evidentment, la música i el ball hi continuaren ben presents.
