El Govern distingeix el Teatre de Manacor i l’Escola Municipal de Mallorquí amb dos Premis Ramon Llull 2016
16-February-2016
Maria Antònia Oliver
Maria Antonia Oliver és escriptora, traductora, amant de les rondalles alcoverianes i creadora de personatges literaris tan coneguts com Joana E. o la inspectora Lònia Guiu. Ja va rebre el Reconeixement de Mèrits de l’Escola Municipal de Mallorquí l’any 1989. Nascuda a Manacor l’any 1947, Oliver començà a publicar l’any 1970 i des de llavors ha escrit novel·les, contes, teatre, narrativa infantil, articles periodístics, guions per a cinema, televisió o ràdio i ha treballat com a traductora. Com a narradora, ha utilitzat una gamma immensa de recursos narratius, que varen arribar al públic amb Cròniques d’un mig estiu, Cròniques de la molt anomenada ciutat de Montcarrà o El vaixell d’Iràs i no Tornaràs “amb un substrat important de les rondalles mallorquines”, reconeix el jurat en l’acte que concedeix el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes a Maria Antònia Oliver.
L’escriptora, que fa alguns anys s’apartà de la creació literària, ha mostrat la seva disposició a tornar a escriure després d’haver rebut aquest premi.
Abans d’Oliver han rebut el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes noms tan reconeguts com Francesc de Borja Moll, Salvador Espriu, Joan Fuster, Vicent Andrés Estellés, Mercè Rodoreda, Pere Calders, Miquel Martí i Pol, Raimon o Teresa Pàmies.
Teatre de Manacor
Organisme autònom de l’Ajuntament de Manacor que promou la cultura, les arts i la correcta ocupació de l’oci mitjançant l’organització, la gestió i el patrocini de múltiples esdeveniments culturals, educatius i artístics, tot dinamitzant les quatre sales, que, amb una capacitat de 1.000 espectadors i amb un calendari d’activitats anuals ben atapeït, posen a l’abast del carrer la cultura, l’art i la sensibilització envers aquests, especialment en la promoció del teatre escolar i la Fira del Teatre.
Des de l’any 1987 ha desenvolupat un total de 29 edicions de la Mostra de Teatre Escolar, amb un total de 982 espectacles, 2.873 funcions, 12.762 actors i 427.276 espectadors. Es tracta d’una de les poques mostres que en aquest àmbit es desenvolupen a l’Estat espanyol i a la qual múltiples centres de tot arreu sol·liciten participar, cosa que converteix Manacor —i, per tant, Mallorca i les Illes Balears— en el centre neuràlgic de la formació teatral i la sensibilització artística per als escolars.
També ha desenvolupat 20 edicions de la Fira de Teatre —653 funcions i 137.889 espectadors—, amb la qual ha fet una gran difusió i promoció dels espectacles forans i ha coadjuvat a enriquir substancialment l’imaginari de les companyies i productores de teatre de les Illes Balears.
Escola Municipal de Mallorquí
Per la seva contribució a l’ensenyament, la difusió de la llengua catalana i la cultura autòctona des de l’any 1973.
Organisme autònom creat el 7 de juny de 1973 per Gabriel Barceló Bover —en un temps en què iniciar aquesta tasca suposava un alt grau d’aventura—, amb l’objectiu de fomentar, practicar i ensenyar la llengua catalana i la cultura de Mallorca, mitjançant lliçons sobre la llengua viva de l’illa.
Des del 1976, l’Escola és l’encarregada d’atorgar un reconeixement de mèrits a persones o col·lectius que han destacat per la seva finalitat en la llengua catalana i per la protecció i la transmissió d’alguna faceta del nostre llegat lingüístic i cultural.
Ha impulsat el ball popular i, especialment, des del 1990 té cura de la dansa dels cossiers de Manacor, recuperada amb la intervenció i la tasca de Maria Coloma Gelabert, Maria Galmés i Aina Sansó.
La tasca de l’Escola Municipal de Mallorquí, quant al desenvolupament cultural i a la recuperació dels trets propis, ha traspassat l’àmbit de Manacor i ha servit d’exemple i referència a altres municipis de Mallorca i de les Illes Balears, per la qual cosa ha rebut un ampli reconeixement fora de la comunitat autònoma. Ha format professorat i ha desenvolupat una important tasca de normalització lingüística del català a les Illes, i també ha precedit el Govern en l’elaboració de proves de català i l’expedició dels títols corresponents.
Desenes de generacions de manacorins han pogut aprendre a llegir i escriure la llengua pròpia, els passos de mateixes, copeos, jotes i boleros, o han pogut gaudir de les danses i els vestits dels cossiers, gràcies a l’acció de l’Escola Municipal de Mallorquí, que, atenta als interessos del carrer, ha emprès noves fites amb cursos i formacions actualitzades, d’acord amb les necessitats, i concursos entre els diferents instituts de secundària, de manera que s’ha obert envers els més petits i ha ampliat l’espai d’adults per al qual es va crear.
Actualment té 267 alumnes adults i prop de 500 alumnes d’infantil, que, a més de les llengües, aprenen les danses rituals de Manacor (Indis, Moretons i Cossiers).
Maria Antonia Oliver és escriptora, traductora, amant de les rondalles alcoverianes i creadora de personatges literaris tan coneguts com Joana E. o la inspectora Lònia Guiu. Ja va rebre el Reconeixement de Mèrits de l’Escola Municipal de Mallorquí l’any 1989. Nascuda a Manacor l’any 1947, Oliver començà a publicar l’any 1970 i des de llavors ha escrit novel·les, contes, teatre, narrativa infantil, articles periodístics, guions per a cinema, televisió o ràdio i ha treballat com a traductora. Com a narradora, ha utilitzat una gamma immensa de recursos narratius, que varen arribar al públic amb Cròniques d’un mig estiu, Cròniques de la molt anomenada ciutat de Montcarrà o El vaixell d’Iràs i no Tornaràs “amb un substrat important de les rondalles mallorquines”, reconeix el jurat en l’acte que concedeix el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes a Maria Antònia Oliver.
L’escriptora, que fa alguns anys s’apartà de la creació literària, ha mostrat la seva disposició a tornar a escriure després d’haver rebut aquest premi.
Abans d’Oliver han rebut el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes noms tan reconeguts com Francesc de Borja Moll, Salvador Espriu, Joan Fuster, Vicent Andrés Estellés, Mercè Rodoreda, Pere Calders, Miquel Martí i Pol, Raimon o Teresa Pàmies.
Teatre de Manacor
Organisme autònom de l’Ajuntament de Manacor que promou la cultura, les arts i la correcta ocupació de l’oci mitjançant l’organització, la gestió i el patrocini de múltiples esdeveniments culturals, educatius i artístics, tot dinamitzant les quatre sales, que, amb una capacitat de 1.000 espectadors i amb un calendari d’activitats anuals ben atapeït, posen a l’abast del carrer la cultura, l’art i la sensibilització envers aquests, especialment en la promoció del teatre escolar i la Fira del Teatre.
Des de l’any 1987 ha desenvolupat un total de 29 edicions de la Mostra de Teatre Escolar, amb un total de 982 espectacles, 2.873 funcions, 12.762 actors i 427.276 espectadors. Es tracta d’una de les poques mostres que en aquest àmbit es desenvolupen a l’Estat espanyol i a la qual múltiples centres de tot arreu sol·liciten participar, cosa que converteix Manacor —i, per tant, Mallorca i les Illes Balears— en el centre neuràlgic de la formació teatral i la sensibilització artística per als escolars.
També ha desenvolupat 20 edicions de la Fira de Teatre —653 funcions i 137.889 espectadors—, amb la qual ha fet una gran difusió i promoció dels espectacles forans i ha coadjuvat a enriquir substancialment l’imaginari de les companyies i productores de teatre de les Illes Balears.
Escola Municipal de Mallorquí
Per la seva contribució a l’ensenyament, la difusió de la llengua catalana i la cultura autòctona des de l’any 1973.
Organisme autònom creat el 7 de juny de 1973 per Gabriel Barceló Bover —en un temps en què iniciar aquesta tasca suposava un alt grau d’aventura—, amb l’objectiu de fomentar, practicar i ensenyar la llengua catalana i la cultura de Mallorca, mitjançant lliçons sobre la llengua viva de l’illa.
Des del 1976, l’Escola és l’encarregada d’atorgar un reconeixement de mèrits a persones o col·lectius que han destacat per la seva finalitat en la llengua catalana i per la protecció i la transmissió d’alguna faceta del nostre llegat lingüístic i cultural.
Ha impulsat el ball popular i, especialment, des del 1990 té cura de la dansa dels cossiers de Manacor, recuperada amb la intervenció i la tasca de Maria Coloma Gelabert, Maria Galmés i Aina Sansó.
La tasca de l’Escola Municipal de Mallorquí, quant al desenvolupament cultural i a la recuperació dels trets propis, ha traspassat l’àmbit de Manacor i ha servit d’exemple i referència a altres municipis de Mallorca i de les Illes Balears, per la qual cosa ha rebut un ampli reconeixement fora de la comunitat autònoma. Ha format professorat i ha desenvolupat una important tasca de normalització lingüística del català a les Illes, i també ha precedit el Govern en l’elaboració de proves de català i l’expedició dels títols corresponents.
Desenes de generacions de manacorins han pogut aprendre a llegir i escriure la llengua pròpia, els passos de mateixes, copeos, jotes i boleros, o han pogut gaudir de les danses i els vestits dels cossiers, gràcies a l’acció de l’Escola Municipal de Mallorquí, que, atenta als interessos del carrer, ha emprès noves fites amb cursos i formacions actualitzades, d’acord amb les necessitats, i concursos entre els diferents instituts de secundària, de manera que s’ha obert envers els més petits i ha ampliat l’espai d’adults per al qual es va crear.
Actualment té 267 alumnes adults i prop de 500 alumnes d’infantil, que, a més de les llengües, aprenen les danses rituals de Manacor (Indis, Moretons i Cossiers).
