TEXT LLEGIT PER L'ACTOR ANTONI GOMILA AMB MOTIU DE LA PRESENTACIÓ DE LA XII JORNADA DE CUINA 2014

A Manacor la cuina ens defineix i ens marca la fesomia, i tots ens coneixen pels utensilis que enrevolten els nostres fogons: en Barral, en Botilla, en Cassolí, en Mitja Bota, en Sacos, en Salero, en Setrill i na Cap d’Olla. 

A Manacor la gent duim el nom dels aliments: en Pinya; n’Ametla, en Bessó, en Fava, en Guixa i en Guixó; en Farineta, en Burball, en Fideu i en Sopa; en Coca i en Coqueta; en Pasta i en Pasteta; na Llangonissa, en Manegot i en Prebe bò; na Malta i en Centeno; na Pansa, en Móra, en Murtó, en Pruna, en Rave i en Coa d’all; en Pera, en Perotí, en Garrover, na Garrovera i en Garroveta; en Figuera, en Figuereta, en Figó i en Perejal; en Pamboli, en Pocolí, i en Vinagre; en Parra, en Parreta i en Parragó; en Pancuit; na Mica i en Tasco; na Confit i na Sucretes; tenim Caragols, Caragoles i Bovers; qualque bajoca i més d’un albercoc. 

A Manacor els frares tenen un hort, i les monges fan confitura.

A Manacor la nostra Constitució són ses verdures, els carrers són de Parres, de l’amargura i de la dolçura, a les rotondes hi creixen pollastres i gallines ponedores, natural que a les rondes hi abundi el colesterol. Vivim per menjar i morim enrevoltats de Coletes.

 A Manacor menjam bé, fins i tot els pastissos són cosa de pobres, la reposteria és un sant que honoram. A Manacor els amargos són dolços, tenim la llengua de merenga, els ronyons de xocolata, el fetge torrat i la sang frita, si duim banyes són de crema, i tenim tanta cultura culinària que les biblioteques són de milhojas, a can Socorrat couen paraules, i en Guillem d’Efak no era negre, era Cremat. 

A Manacor tenim Port, per on ses barques treuen peix; i maldament no tenir es Teix, ningú encara no s’ha mort, de fam damunt son Talent. I és que a Manacor sa talent és fam d’escenari, i des talent en feim fam... fama de poble d’artistes. 

A Manacor tenim mel a sa boca i “això és mel” a es cor.

A Manacor tenim presència i un do… molta presència a sa D.O. Pla i Llevant. Denominació d’Origen. Vi, vinagre, video clubs i vici. Oli, oliveraines i s’Olivart.

A Manacor és Nadal tot l’any! I l’enciam el servim en Ensaladera de plata.

Manacor és un prodigi de la naturalesa, el jardí de l’Eden dels productes d’una terra fèrtil i agraïda. A Manacor tenim fonts d’aigua dolça al Barracar, a na Camel·la, a Sa Murtera, a Sa vall i a sa Font Nova..., tenim es torrent, i no tenim rius però tenim Rieres abundants: Andreus, Miquels Àngels, Tonis i Joantonis Rieres, i l’aigua corre per dins Rieres com un Ferrari.

Manacor vos ofereix un menú de producte local per llepar-se’n els dits:

De picada, vi d’agulla del campanar més alt d’Europa, i ostres! Plenes de perles!

De primeria, Ai Quaquin que has vengut de prim.

De darreria, carrers des Bous, boverets, i no som Alaró però tenim sa Bassa per torrar un Cabrit, Cabrit a sa bassa que mos prepara es Pastor Cabrer que mena sa guarda.

De Dolç, un sospiro enamorat i un poc de Toni Mus, per desembafar.

Fruita? Arbres fruitals de tota casta, pomeres? Tenim es poble ple de pomes, i pereres! Pareres Fons, Nadals Pareres, les que vulgueu.

Cafè? Un ponxet; Copa? Davis ; i apuro? cap ni un.

Veniu, i tastau Manacor. A Manacor no som bufes ni estufats, si veniu a Manacor vos Mostrarem sa cuina i la vos donarem a tastar. Tenim confrares que tasten vi, i cuiners que preparen viandes francament, divines.

MOSTRA DE CUINA DE MANACOR 2014

Hi trobareu un March incomparable per enllepolir-vos; anireu a Liorna i hi voldreu tornar; sabreu que hi ha locals nous; tocar el cel dins un celler; mirar-vos sa guixa sense perdre el nord; descobrireu que un burguer pot ser gourmet; i tot bé de sal com si ho hagués trempat en leonardo, de Vinci; un embruix pel paladar.

Fruitaran els arbres de Na Camel·la; Florirà la primavera i tothom deixarà es futbol per anar a can Tòfol.

Comença el mundial de la gastronomia i Manacor ballarà Samba, "y qué importa la cafetera"; estau tots convidats, això ho heu de vi... de viure, ningú no estarà totsol, el vi ajudarà a rompre el gel...abert, si toni o miquel amb vi trencarem el gel; tant si son jove com son Vell; tant si Sureda Ric com si sou pobre; tot anirà una Pere Seda.

I tip tap tipa tena, vos omplireu es gavatx, i sense tenir cap empatx, a uns infants fareu ofrena.

Alabat sia el Déu, anem-lo tots a venerar, això ja no és meu ni teu, es sa festa des menjar; on millor per anar a trobar, tot es gust des poble meu?

Veniu, i menjau-ne tots, que aquest és el calze de la meva sang manacorina, la sang de l’aliança, nova i eterna cuinada per a vosaltres i per a tots els homes en remissió dels pecats. Feis això que és el meu memorial.

En el nom del PA, del VI i de l’ESPERIT BLANC de can Ros. Amèn.

Hi podeu anar en pau.

Manacor, 3 de juny de 2014

Toni Gomila i Nadal