L’Ajuntament estudia la forma de pagament i la possibilitat de recórrer la sentència del TS que obliga a pagar 6 milions d’euros
02-Febrero-2018
L'Ajuntament de Manacor haurà de pagar sis milions d'euros per l'expropiació forçosa d’una zona verda de prop de 4.000 metres quadrats, a la barriada de Son Fangos. Així ho ha fixat la sentència del Tribunal Suprem, que fixa en sis milions el preu d’aquesta futura zona verda situada prop del camí de Son Moix i de l’IES Manacor.
“La sentència se’ns va notificar divendres i aquell dia mateix es començaren els estudis jurídics i tècnics per saber com afecta el pagament a les arques municipals i de quina manera s’haurà d’efectuar perquè afecti el mínim al pressupost, a les inversions i a la ciutadania”, ha explicat la batlessa de Manacor, Catalina Riera. “Hem fet la feina i tenim prop de 40 milions de superàvit al banc però les restriccions econòmiques que ens imposa l’Estat fan que aquest pagament pugui tenir efectes en l’estabilitat pressupostària de Manacor”, ha afegit la batlessa.
Per part seva la regidora d’Urbanisme, Isabel Febrer, ha explicat que “no es descarta presentar un recurs al Tribunal Constitucional, és una possibilitat que estudien els serveis jurídics”. Isabel Febrer ha afegit que des de l’Ajuntament “no estam gens satisfets amb aquesta sentència que no aplica la legislació que s’ha aplicat a la sentència dels terrenys de Torre Florida sinó que aplica una doctrina que calcula els preus dels terrenys tenint en compte l’alta edificabilitat que fins ara hi ha hagut a la ronda de Felanitx i, a més, té en compte els preus del 2007, quan encara estàvem en plena bombolla immobiliària”.
Des del departament d’Urbanisme, a més, han recordat que l’any 2012 es va plantejar rebaixar el sostre de població del municipi perquè les zones verdes dels nuclis urbans es calculen tenint en compte la població i corresponen cinc metres quadrats de zona verda per cada habitant. “Va ser una des primeres tasques que vaig encarregar com a regidora d’Urbanisme i el novembre del 2013 havíem reduït el límit de creixement poblacional dels 180.000 habitants als 80.000”, recordà la batlessa Catalina Riera. “Just després es va començar la revisió del planejament i per això no consentiré que des de l’oposició diguin que no hem fet res per acabar amb el problema de les zones verdes perquè fa anys que aquest ajuntament hi fa molta feina”, afegí Riera.
Des de l’equip de govern municipal també han retret “que determinats grups de l’oposició diguin que s’ha ocultat aquesta sentència; divendres passat se’ns va notificar la sentència i el primer que es va fer des de batlia va ser avisar tots els portaveus municipals que la sentència havia arribat i per això tots els grups que ho han desitjat han pogut disposar del document, que en tot moment ha estat al seu abast”, ha explicat la batlessa, que ha aportat proves documentals per corroborar que l’arribada de la sentència s’havia compartit amb l’oposició.
“La sentència se’ns va notificar divendres i aquell dia mateix es començaren els estudis jurídics i tècnics per saber com afecta el pagament a les arques municipals i de quina manera s’haurà d’efectuar perquè afecti el mínim al pressupost, a les inversions i a la ciutadania”, ha explicat la batlessa de Manacor, Catalina Riera. “Hem fet la feina i tenim prop de 40 milions de superàvit al banc però les restriccions econòmiques que ens imposa l’Estat fan que aquest pagament pugui tenir efectes en l’estabilitat pressupostària de Manacor”, ha afegit la batlessa.
Per part seva la regidora d’Urbanisme, Isabel Febrer, ha explicat que “no es descarta presentar un recurs al Tribunal Constitucional, és una possibilitat que estudien els serveis jurídics”. Isabel Febrer ha afegit que des de l’Ajuntament “no estam gens satisfets amb aquesta sentència que no aplica la legislació que s’ha aplicat a la sentència dels terrenys de Torre Florida sinó que aplica una doctrina que calcula els preus dels terrenys tenint en compte l’alta edificabilitat que fins ara hi ha hagut a la ronda de Felanitx i, a més, té en compte els preus del 2007, quan encara estàvem en plena bombolla immobiliària”.
Des del departament d’Urbanisme, a més, han recordat que l’any 2012 es va plantejar rebaixar el sostre de població del municipi perquè les zones verdes dels nuclis urbans es calculen tenint en compte la població i corresponen cinc metres quadrats de zona verda per cada habitant. “Va ser una des primeres tasques que vaig encarregar com a regidora d’Urbanisme i el novembre del 2013 havíem reduït el límit de creixement poblacional dels 180.000 habitants als 80.000”, recordà la batlessa Catalina Riera. “Just després es va començar la revisió del planejament i per això no consentiré que des de l’oposició diguin que no hem fet res per acabar amb el problema de les zones verdes perquè fa anys que aquest ajuntament hi fa molta feina”, afegí Riera.
Des de l’equip de govern municipal també han retret “que determinats grups de l’oposició diguin que s’ha ocultat aquesta sentència; divendres passat se’ns va notificar la sentència i el primer que es va fer des de batlia va ser avisar tots els portaveus municipals que la sentència havia arribat i per això tots els grups que ho han desitjat han pogut disposar del document, que en tot moment ha estat al seu abast”, ha explicat la batlessa, que ha aportat proves documentals per corroborar que l’arribada de la sentència s’havia compartit amb l’oposició.
