MANACOR A UNES HORES D’APROVAR EL PLA GENERAL

04-Noviembre-2019
Aquest dilluns migdia s’ha dut a terme a l’Ajuntament de Manacor la roda de premsa referent a l’aprovació del Pla General d’Ordenació Urbana del municipi

La sala de premsa de l’Ajuntament s’ha omplert per escoltar a la regidora d’Urbanisme, Núria Hinojosa, al batle, Miquel Oliver, i a Carles Grimalt, unes hores abans del ple municipal en que es sotmetrà a votació el Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU). Hinojosa, exercint de portaveu, ha volgut exposar les darreres qüestions importants referents al pla, explicar la proposta que es durà a ple i respondre als mitjans.

El Pla General, que ha rebut el vistiplau de més de trenta informes d’organismes competents i que inclou fins a 926 al·legacions fruit de la participació popular , suposa una eina que marca com serà el Manacor del futur, una eina en la recerca d’un municipi més proper i amable i, en definitiva, del benefici col·lectiu.

En primer lloc, és un eina per la sostenibilitat, perquè redueix el sostre d’habitants de 207.664 – marcats a les Normes Subsidiàries de 1980 – a 74.783. Un sostre de població que s’ajusta a la realitat del municipi amb una previsió de creixement sostenible, en concordança amb les superfícies de zona verda, equipaments i recursos (aigua i sanejament). També ho és perquè amplia la protecció mediambiental i paisatgística i estableix una nova categoria a la franja de la costa: Àrees Naturals d’Especial Interès Municipal (ANEI-M).

I en segon lloc, el Pla General marca un nou model de ciutat. Per un costat, inclou un Pla Especial pel Centre Històric de Manacor i un Pla Director de l’Espai Públic, i per l’altra, estableix els molins de Fartàritx i l’entorn de l’antiga fàbrica de Majòrica com a nous parcs urbans; tot acostant al centre els pulmons del municipi.

És evident que per a tothom no serà el millor dels plans generals possibles, però és el millor punt de partida per preparar el municipi del futur. En aquest sentit no aprovar-lo és tornar sis anys enrere i quedar amb unes Normes Subsidiàries de 1980 obsoletes en molts d’aspectes, tot retornant al municipi projectat per a 207.664 habitants i a les zones dimensionades per aquesta població, que podria suposar la ruina econòmica del municipi si els propietaris forsassin l’expropiació.

Segons marca el mateix Pla, la revisió d’aquest es durà a terme una vegada passats dotze anys, o bé una vegada s’assoleixi el 85% del sostre de població marcat, o bé per voluntat política de la majoria de la corporació municipal.

La regidora d’Urbanisme, Núria Hinojosa, ha volgut deixar clar que “hi ha tres aportacions clares del govern d’esquerres, tot tenint en compte que no es podien fer canvis substancials sinó es volia tornar a la casella zero”. En concret, ha fet referència al Pla d’Acció que es destinarà a afavorir l’accés a l’habitatge i la millora del paisatge urbà, a la introducció del sistema de cooperació, en el que l’Ajuntament ha de dur el lideratge a l’hora desenvolupar Son Talent i Fartàritx, i al vial d’accés a la platja dels Domingos, que ens permetrà la seva conservació i el fet de garantir.

L’acte ha comptat amb la presència de Catalina Rigo, directora del PGOU, Joan Antoni Salom, cap del departament d’Urbanisme, i Mateu Carrió, arquitecte i càrrec de confiança del departament.