La Basílica de Son Peretó s’ha excavat en la seva totalitat i es podrà visitar-ne l’interior

Finalitza el projecte de restauració i posada en valor de la Basílica de Son Peretó, que ha localitzat nous mosaics i tombes

Les tasques de restauració i posada en valor de la Basílica de Son Peretó han conclòs aquest mes d’octubre, després de sis mesos de feina emmarcada en el projecte presentat per l’Ajuntament de Manacor i que ha comptat amb la subvenció de l’1,5% cultural del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana. El jaciment de Son Peretó ha comptat amb la subvenció de l’1,5% cultural per dur a terme el projecte de conservació i posada en valor de la basílica paleocristiana, unes obres que tenen un valor estimat de 197.382,64 euros, de les que 122.550,97 euros ha anat a càrrec del Ministeri de Foment i 74.831,67 euros a càrrec de l’Ajuntament de Manacor, a més de l’aportació de 1.395 euros dels Amics del Museu d’Història de Manacor. El projecte tècnic ha estat redactat per la tècnica municipal de Patrimoni, Magdalena Salas Burguera, i l’arquitecte Pedro Puche. «Ha estat un projecte molt llarg, amb una tramitació administrativa feixuga i complicada, però ha valgut la pena», ha assegurat la directora del Museu d’Història de Manacor, Magdalena Salas, aquest divendres de matí davant els mitjans de comunicació.

La presentació del resultat de les tasques ha tengut lloc a Son Peretó i ha comptat amb la presència del batle de Manacor, Miquel Oliver; la delegada del Govern, Aina Calvo; el delegat de Cultura, Ferran Montero; el director de l’excavació, Mateu Riera; la directora del Museu d’Història de Manacor, Magdalena Salas; la restauradora del projecte, Margalida Munar; entre d’altres. El jaciment de Son Peretó és l’únic jaciment de l’antiguitat tardana museïtzat i visitable a Mallorca. Degut a aquesta singularitat, l’any 2019 l’Ajuntament de Manacor va sol·licitar l’ajut de l’1,5% cultural del Ministeri de Foment del Govern central.

«Fa 20 anys que reivindicam que, per intervenir dins la Basílica no podíem excavar només durant tres setmanes a l’any. Necessitàvem excavar tota la basílica d’una vegada per a poder entendre-la en la seva totalitat. Per això vàrem decidir que el projecte consistiria en reexcavar el que feia 100 anys mossèn Aguiló havia excavat, veure què quedava de nivells arqueològics intactes, sabíem que quedaven tombes intactes i ens havia arribat que quedaven fragments de mosaics que no s’havien arrabassat fa 100 anys», ha explicat Salas.

Intervenció

La intervenció dins la basílica ha contemplat dues actuacions diferenciades, per una part un treball previ de reexcavació de tota la basílica i, per altra, la consolidació i conservació d’aquesta.

Pel que fa a la reexcavació, s’han retirat tots els nivells superficials aportats dins la basílica durant el segle XX i s’han excavat i documentat la majoria dels elements que encara romanien sense excavar, entre d’altres actuacions. Quant a la conservació, s’han identificat i reposat els elements arquitectònics desplaçats del seu lloc original, s’han consolidat les crestes dels murs, s’ha condicionat el nivell de circulació del recinte i arran de l’aparició de restes de mosaics, s’han restaurat i s’han instal·lat rèpliques dels originals.

L’equip ha estat format per l’arqueòleg director Mateu Riera, els arqueòlegs María José Rivas i Antoni Puig, els restauradors Margalida Munar i Bernat Burgaya, els antropòlegs Llorenç Alapont i Magdalena Sastre, a més de peons que han ajudat a les tasques de construcció.

«Els resultats són molt satisfactoris, sobretot per aclarir dubtes. És una excavació de fa 100 anys que va ser molt espectacular en el seu moment, però que també va deixar molts de dubtes. En el seu moment, quan vàrem excavar la zona del baptisteri ja advertírem que hi havia dues fases i ara ho hem pogut corroborar», ha advertit la directora del Museu.

Gràcies a aquesta darrera campanya han aparegut nous mosaics, situats al perímetre de la basílica, i que corresponen a fragment de mosaics més grossos que ja eren al Museu. L’equip de restauració ha duit a terme una reproducció del mosaic de Balèria i d’un fragment d’un dels que han aparegut, i s’han col·locat en el seu lloc original. Així mateix, també s’ha fet una rèplica de la base de l’altar, que actualment és al Museu, perquè es pugui visitar in situ.

Així mateix, s’han intervingut a 50 tombes. Setze estaven totalment buides i quatre no es varen excavar del tot. A les altres 30 tombes s’han localitzat un mínim de 45 individus: 16 adults, 1 adolescent (10 a 14 anys) i la resta, infantils (menors de 8 anys) o perinatals. S’han localitzat 25 tombes més que han quedat sense excavar i també s’ha observat que n’hi podria haver una quinzena més que també estarien sense excavar. «Si a tot això se li sumen les tombes que es varen excavar el segle passat, es pot afirmar que a l’interior de la basílica hi havia més d’un centenar de sepultures i més de cent enterraments, segurament, més de 150», ha explicat el director de l’excavació, Mateu Riera.

Els investigadors han pogut constatar també que la basílica va constar de diferents fases al llarg dels anys que es va utilitzar.

Gràcies a aquest projecte, la basílica de Son Peretó ja està preparada per a la visita i per a la seva museïtzació. «Son Peretó no acaba aquí, sinó que ara queda molta feina per fer per endavant i la propera passa ha de ser la seva museïtzació», ha afirmat el batle de Manacor, Miquel Oliver, qui també ha aprofitat per agrair a tot l’equip la feina feta i especialment a Magdalena Salas per la seva perseverança, així com als Amics del Museu d’Història de Manacor l’aportació que s’ha destinat a fer les rèpliques dels mosaics. La Delegada del Govern d’Espanya, Aina Calvo, també ha agraït la feina de l’equip per a impulsar aquest projecte que ha permès «posar en valor aquest indret i reconnectar-lo amb una excavació de fa 100 anys mitjançant aquesta subvenció de l’1.5% cultural que enguany s’ha convertit en 2%».

El jaciment de Son Peretó és l’únic de l’antiguitat tardana visitable a tota Mallorca. Consta de tota una part que ja s’ha museïtzat i s’hi està fent investigació des de fa 20 anys, el que l’ha convertit en un jaciment de referència a nivell internacional.