L’Ajuntament de Manacor expressa el seu condol per la mort de Cristòfol Pastor Noguera ‘Pífol’, fill predilecte de la ciutat
'Pífol' va ser nomenat Fill predilecte de la ciutat de Manacor el novembre passat per la seva contribució a l'àmbit cultural, artístic i social
L'Ajuntament de Manacor expressa el seu condol per la mort de Cristòfol Pastor i Noguera, Pífol, que ha mort aquest 19 d'abril a l'edat de 103 anys. Pífol va néixer dia 29 de febrer de 1920 a Manacor. L'Ajuntament de Manacor va declarar Cristòfol Pastor i Noguera Fill predilecte de la ciutat de Manacor en el ple extraordinari celebrat el 12 de novembre passat per la seva contribució a l'àmbit cultural, artístic i social de Manacor. Casat des de 1952 amb Margalida Llull, Pífol ha estat pare dues filles, padrí de tres néts i repadrí.
Personalitat polifacètica, vinculat al món de la cultura i de l'esport de Manacor, es dedicà professionalment al sector de la fusta i de les perles.
Amant del teatre i actor còmic amateur, va participar a la vida cultural de Manacor des de ben jove. De la seva faceta de dibuixant ens queden centenars de retrats i caricatures i el disseny d'escuts i logotips de diferents clubs esportius i entitats manacorines. El seu interès i tarannà el convertiren en un gran dinamitzador de l'esport a Manacor. Al llarg de la seva vida ha estat vinculat a diferents clubs com La Unión Deportiva Manacorense, el Club Esportiu Manacor, el club de bàsquet Perlas Manacor, el club ciclista, les activitats subaquàtiques, el club de billar i el club de pesca amb canya. Pastor va ser també regidor de Cultura i de Serveis Socials de l'Ajuntament de Manacor durant la dècada dels 90, període en què apostà per la Biblioteca municipal i donà impuls al teatre.
El llegat que Cristòfol Pastor i Noguera deixa a Manacor és impagable. El seu caràcter, el seu interès per engrescar la vida social i cultural de Manacor i la seva vitalitat l'han convertit en una persona molt estimada. Obra seva fou la desapareguda vorera del Palau, coneguda popularment com la 'dels peixos', que la reforma del Pla Mirall va fer desaparèixer.
"El seu sentit de l'humor i bonhomia quedarà sempre en el record de les manacorines i manacorins que hem tengut la sort d'haver-lo conegut de prop. En Pífol ha estat una institució, per allà on ha passat no ha deixat ningú indiferent i amb ell se'n va un bocí de la nostra història", ha expressat el batle de Manacor, Miquel Oliver.
Amic de Guillem d'Efak, compartiren curolles i, sobretot, l'amor pel teatre, la poesia i la música. El mateix d'Efak ho narrà al seu llibre La ponentada gran amb aquestes paraules “En Pífol era un al·lotet tot ossos i nas. Era una mica bif i no heu vist mai ningú amb tant bona jeia. Sempre estava content…Tenia tranc per tot i més que res per dibuixar i treure caricatures…”. La seva experiència durant la Guerra Civil quedà reflectida i immortalitzada al llibre Un segle de memòria viva d'Antoni Tugores.
