L’Escola Municipal de Mallorquí presenta un nou monogràfic sobre la mort: Morir quan cal. Quatre diàlegs sobre la mort i una passejada
La nova proposta, que tendrà lloc l’abril i el maig, pretén oferir una aproximació multidisciplinària i desacomplexada a la mort
L’Escola Municipal de Mallorquí organitza un nou cicle monogràfic pels propers mesos d’abril i maig. Sota el títol Morir quan cal, es plantegen quatre diàlegs sobre la mort i una passejada pels cementeris de Manacor. El delegat de Política Lingüística, Sebastià Llodrà; la directora de l’Escola Municipal de Mallorquí, Margalida Rosselló; i l’historiador i coordinador del monogràfic, Jaume Claret Miranda; han presentat aquest dijous el contingut d’aquesta nova proposta que pretén oferir una aproximació multidisciplinària i desacomplexada a la mort. Amb un títol homenatge a la novel·la homònima (1974) del manacorí Miquel Àngel Riera i a partir d’una multiplicitat de mirades i interpretacions, Morir quan cal planteja quatre diàlegs i una visita guiada de la mà d’escriptors com Sebastià Alzamora i Aina Fullana; professors com Gonçal López Nadal i Joana Maria Pujadas Mora; l’historiador Antoni Tugores; els especialistes en Arqueologia Almudena García-Rubio i Antoni Puig; o els sanitaris Guillem Barceló i Margalida Galmés.
Mitjançant quatre diàlegs i la visita guiada es reflexionarà sobre la mort com a tema literari, s’analitzaran les pràctiques d’enterrament al llarg de la història des del punt de vista antropològic i arqueològic, es coneixeran i situaran en el temps i en l’espai els distints cementeris que ha tengut Manacor, es coneixeran els principals episodis de mortalitat catastròfica que ha patit Mallorca i es reflexionarà sobre les noves maneres de veure i viure el dol adaptades a la realitat actual.
«Els monogràfics de l’Escola Municipal de Mallorquí són una manera d’oferir conferències de molta qualitat i en català, naturalment. En aquest, s’analitzarà la mort des del punt de vista literari, també des del punt de vista històric, antropològic i psicològic. La mort és por, tabú, és fet jurídic-administratiu, és dol, i sobretot és part de la vida», ha assegurat Sebastià Llodrà.
«L’Escola, al llarg dels seus 50 anys, ha apostat per les conferències com una manera més de transmetre i ensenyar sobre totes les facetes que tenen a veure amb la nostra cultura. En aquest sentit, fa uns anys que intentam innovar i intentar arribar a noves maneres de transmetre coneixements. Aquesta vegada hem apostat per un format nou: el format diàleg», ha explicat Margalida Rosselló. En aquest sentit, Morir quan cal es planteja mitjançant el diàleg de dues persones expertes en els diferents temes que es proposen i que comptaran amb la moderació de Jaume Claret. «Per a cada sessió hem seleccionat perfils complementaris per establir aquests diàlegs», el que permetrà també una manera més amena de transmetre el coneixement. Rosselló ha apuntat que es tracta d’una «aposta arriscada», i que tenint en compte que «tots morim, és una oportunitat per mirar la mort de manera transversal i desacomplexada».
L’historiador i coordinador del monogràfic, Jaume Claret, ha revelat que una de les coses que el varen sorprendre de Mallorca és «la centralitat que ocupa la mort en la societat mallorquina», pel que està convençut que la mort és un dels grans temes a tractar. «La mort, tot i que és inevitable, també l’hem bandejada de les nostres vides i la posem ben lluny. Hem renunciat als antics rituals però no hem estat capaços de construir-ne de nous, el que fa molt complicat de vegades incloure la mort dins el nostre relat», ha afirmat.
Morir quan cal. Quatre diàlegs sobre la mort i una passejada tendrà lloc els divendres 19 i 26 d’abril, el dissabte 4 de maig i els divendres 10 i 17 de maig. Totes les sessions seran a l’Escola Municipal de Mallorquí, llevat de la visita guiada, que partirà del Parc Municipal de Manacor. L’assistència és lliure i gratuïta i només cal inscripció prèvia per a la visita guiada, que s’ha de fer mitjançant www.enviumanacor.cat El monogràfic és una activitat coordinada entre l’Escola Municipal de Mallorquí i el Centre de Professorat de Manacor.
PROGRAMA
Hem foragitat la mort de les nostres vides i, tanmateix som mortals, malgrat que sovint ho oblidem. Reflexionar sobre la mort significa acceptar la pròpia finitud, però també vol dir parlar de com cada civilització i cada període històric s’ha vinculat a aquest fet biològic, vol dir aproximar-se al dol i a la pèrdua, vol dir mirar l’experiència literària des d’aquesta certesa que a tothom arriba, vol dir descobrir que tot mor encara que no sempre de mort natural.
Divendres, 19 d’abril de 2024, a les 19 h
«Com en la nit les flames a la fosca: mort i literatura»
A les portes de Sant Jordi, volem establir un diàleg sobre un dels grans temes de la literatura: la mort. Volem fer-ho guiats pels clàssics, però també de la literatura més contemporània i més pròxima gràcies a la mirada de dues de les veus més rellevants de les lletres mallorquines.
• Aina Fullana, professora de l’Escola de Mallorquí i autora d’Els dies bons
• Sebastià Alzamora, columnista a l’ARA Balears i autor d’El federal
Divendres, 26 d’abril de 2024, a les 19 h
«El jorn del judici: epidèmies, pestes, catàstrofes»
La recent pandèmia de la Covid-19 ens ha recordat la nostra fragilitat. De fet, històricament ens hem vist delmats com a espècie per epidèmies, pestes, guerres, fams, desastres naturals i tota mena de catàstrofes. Recuperar aquells antecedents històrics és també una manera de posar en valor el llegat rebut, els aprenentatges acumulats i la nostra capacitat per sobreposar-nos a la desgràcia.
• Gonçal López Nadal, professor jubilat d’història econòmica (UIB)
• Joana Maria Pujadas Mora, professora i investigadora de demorafia (UOC)
Dissabte, 4 de maig de 2024, a les 10 h
«Els cementeris de Manacor al llarg de la història»
Visita guiada a càrrec de l’investigador i historiador Antoni Tugores.
Lloc de trobada: Parc Municipal.
Inscripcions a enviumanacor.cat
Divendres, 10 de maig de 2024, a les 19 h
«Què ens expliquen els morts?»
A l’entorn de la mort cada civilització ha construït els seus rituals i mites. La recerca arqueològica i antropològica és capaç de reconstruir a través d’aquestes restes el nostre passat, tant el més llunyà, del període talaiòtic, com el més recent, de la repressió durant la guerra civil. Els morts ens parlen, però cal saber escoltar-los i interpretar-los.
• Almudena García-Rubio, doctora en Antropologia Física i especialista en arqueologia funerària i antropologia forense
• Antoni Puig, doctor en Història Antiga i Arqueologia
Divendres, 17 de maig de 2024, a les 19 h
«Viure després del dol, morir abans de néixer»
La tradició ha guiat la nostra acceptació de la mort a través dels costums culturals i religiosos. Els temps moderns, però, han arraconat aquelles velles fórmules sense saber com articular-ne de noves i, al mateix temps, han revelat nous dols fins ara ocults com els deguts a la mort perinatal. Parlem de la mort, reflexionem sobre com acompanyar el dol.
• Guillem Barceló, supervisor de la Unitat Maternoinfantil i Urgències Pediàtriques de l’Hospital de Manacor
• Margalida Galmés, psicòloga general sanitària i especialista en dol
COORDINACIÓ
Jaume Claret Miranda, historiador
Activitat coordinada conjuntament entre l’Escola Municipal de Mallorquí de l’Ajuntament de Manacor i el Centre de Professorat de Manacor.
ASSISTÈNCIA
L’assistència a cada una de les sessions és lliure i gratuïta.
LLOC DE LES SESSIONS
Escola Municipal de Mallorquí, passeig del Ferrocarril, 79, de Manacor.
