Manacor dóna el sus a les festes del patró amb la Crida de Sant Jaume i gaudeix amb la Mulassa
Antoni Gomila Grimalt, president del Patronat de Sant Antoni, ha estat l'encarregat enguany de fer la Crida
Manacor ha tornat a vibrar amb la Crida de Sant Jaume i el ball de la Mulassa, en un acte multitudinari que ha tengut lloc a la plaça del Convent, davant La Sala. El president del Patronat de Sant Antoni, Antoni Gomila Grimalt, ha estat l'encarregat enguany de fer la Crida de Sant Jaume, l'acte que dóna el tret de sortida a les festes del patró de Manacor. La plaça del Convent s'ha omplert de manacorines i manacorins vestits de blanc aquest divendres horabaixa per sentir la Crida i veure sortir la Mulassa.
El batle de Manacor, Miquel Oliver ha convidat les manacorines i manacorins a fer i viure la festa. Ho ha fet acompanyat d'Antoni Gomila Grimalt; del delegat de Festes, Mateu Marcé; del president de l'Obreria de Sant Jaume, Joan Sansó; del rector de Manacor, Antoni Amorós; del cavaller major d'enguany, Vicente López; del cavaller major de 2022, Jaume Joan; i del president honorífic del CE Manacor, Miquel Estrany. Enguany, per primera vegada, s'ha traslladat l'estendard de Sant Jaume des del carrer Menéndez Pelayo fins a l'Ajuntament, on ha lluït al balcó de la Sala durant tot l'acte de la Crida.
L'amollada d'un coet ha donat el tret de sortida al ball de la Mulassa, que ha sortit de l'Ajuntament vell amb els deu mulassers i mulasseres i el cap dels mulassers, a ballar al ritme dels músics que han animat el cercavila més esperat.
Les festes de Sant Jaume de Manacor han arrencat aquest divendres i s'allargaran fins el 25 de juliol, dia de Sant Jaume. Els actes programats s'estendran al llarg d'aquestes dues setmanes i es poden consultar al programa de Festes. Aquest dissabte, la Festa de les Canyes, que incorpora el pal ensabonat per primera vegada, es preveu que ompli de bauxa i de festa la plaça des Cós a partir de les 18 h de l'horabaixa.
A continuació, reproduïm el discurs d'Antoni Gomila Grimalt a la Crida de Sant Jaume 2023:
Il·lustríssim senyor batle, rector de Manacor, president de l'obreria, obrers i obreres de sant Jaume, amics i devots del patró benvinguts siau tots a la crida de Sant Jaume 2023.
Parlar del patró d’un poble suposa parlar del sant sota l’advocació i protecció del qual estan tots els seus habitants i moradors. A Manacor, l’apòstol sant Jaume ha ocupat tan destacada posició des de l'època medieval puix la seva elecció es remunta a l’any 1300, quan el Rei Jaume II de Mallorca convertí oficialment Manacor en vila i començà la construcció d’un palau on poder allotjar-se durant les caceres que adesiara duia a terme per les muntanyes dels voltants. En memòria del monarca i en recordança d’aquests dos esdeveniments tan importants per als manacorins, sant Jaume fou nomenat patró de la Vila. La seva diada era la més important del calendari: ofici solemne amb el temple totalment adorant i il·luminat, curses al cós, balls populars i músiques. Fins a tal punt arribà a ser important la seva figura que, al llarg de molts segles, es va creure que sant Jaume era també el titular de l'antiga parròquia manacorina.
Les festes que els nostres avantpassats organitzaven en honor del patró eren les més lluïdes i esperades de l'any. No hi faltaven mai els joglars i trompers que amenitzaven la vetllada del ball amb els seus sons. Se celebrava a les places del Palau i del Sitjar (segurament l’actual plaça de la Constitució).
El joc de córrer l’oca i les corregudes de persones i bísties tenien lloc al Cos. No eren concebudes sense les joies o premis en forma de culleres d’argent que es penjaven a canyes verdes adornades amb flors i es lliuraven als guanyadors de les curses més importants.
I la parròquia cuidava de les completes i de l'ofici major. L’església restava enramellada i profusament il·luminada. Hi assistien les autoritats del poble acompanyades del clergat, dels xeremiers i dels obrers portant canyes enramellades.
I els segles anaven passant, la història s'anava escrivint i els manacorins succeint. El pas del temps inexorablement provocà l'evolució de la festa cap a noves maneres de celebració. Entrats al segle vint es feren habituals els cercaviles amb la banda de música i l'exhibició del bou que s’havia de sacrificar per distribuir-lo entre els subscriptors de la festa. Hi havia repicada de campanes, amollada de coets i sortida dels Cossiers. Completes i missa major amb sermó. Actes esportius com partits de futbol i curses ciclistes al velòdrom. carreres de cavalls a l'hipòdrom i a la plaça del Palau ball de bot, un castell de focs artificials, cucanyes, concerts de banda i una gran fira.
Malgrat tots aquests canvis, sant Jaume restava immòbil. Continuava essent el patró de la vila (o més ben dit, de la ciutat). Això no havia canviat al llarg de les centúries i ja en feia més de set. Esperem que en puguin ser moltes més. Per sort, amb la ingent tasca que any rere any promou l'obreria de Sant Jaume, els manacorins d'avui serem capaços de llegar un revitalitzat patró a les generacions venidores (que val a dir-ho, ben apunt va estar d'estirar es potons i anar a veure Sant Pere).
Arribats a aquest punt pens que cal reflexionar sobre quin sant Jaume volem els manacorins. Si el sant Jaume a cavall amb l'espasa amenaçant en l'aire, aquell que acudia a les batalles amb el crit de "Santiago y cierra España", o si preferim el sant Jaume pelegrí amb les petxines al pit i la canya enramada? En temps no molt llunyans el primer encara coronava el retaule de l'altar major de la parròquia. Amb molt de seny fou arraconat i actualment la figura del pelegrí presideix la seva capella. Però ai, el seny! Quina gran paraula! Estic convençut que els manacorins en tenim i tenim clar que volem un poble respectuós amb les persones, amb la llengua i cultura pròpies i amb el medi que ens envolta. Volem un poble tolerant, igualitari i feminista. Defensem doncs el sant Jaume pelegrí!
I si és així, facem-li festa. Però no una festa qualsevol. Una festa on hi sigui la gent. La festa es fa amb els altres, mai és cosa d’un. Les festes tradicionals o populars tenen a veure amb les celebracions típiques d’una comunitat humana. No hem d’oblidar que cada festa, per tant, té la mida ideal, no pot caure en el massa petit o massa gran. La festa comporta i implica participació, encara que sigui a uns nivells tan elementals com prendre alguna cosa, parlar, passejar o ballar amb la mulassa. Quan parlam d’animació o ambient festiu relacionam aquestes idees amb la presència de molta gent, tot i que caldria diferenciar entre comunitat que organitza i comunitat que participa. En la mesura que tots dos termes es confonen, la vivència de la festa és més gran.
Tenguem presents els espais de la festa. Durant les festes es viu l’espai. La gent surt al carrer i, llocs que habitualment estan destinats a altres usos, es converteixen en punts neuràlgics de celebració. Durant les festes populars els espais habituals es converteixen en espais extraordinaris. A més, aquests espais en moltes ocasions requereixen de preparació, adorn, i canvi d’estètica de com són durant la resta de l’any. Cada acte s'ha de fer al seu lloc. Cuidem als màxim aquests indrets. Tot i que ens dugui maldecaps i plans d'autoprotecció.
I també el temps. Les festes suposen la ruptura del temps ordinari, de les obligacions, dels treballs quotidians. Conformen, en essència un punt d’inflexió entre dues èpoques de treball, per exemple. En elles el temps és especial, és un temps caracteritzat per l’entreteniment. Un temps que també s'ha de respectar. Sant Antoni és dia 17 de gener i Sant Jaume és dia 25 de Juliol i, la revetlla, (com totes les revetlles del món) el dia abans i mai no el dissabte així com vengui bé.
Per això, ara més que mai:
Perleres i fusters, menestrals, dependentes, industrials, oficinistes, electricistes, perruquers, placeres, llanterners, funcionaris i periodistes, llibreters, fematers, venedors, xofers i traginers, esportistes, escriptors, artistes i pintors, manobres, mestres d'obres, metges, infermeres, mestres d'escola, conradors, si en queda cap, tots vosaltres, vilans de Manacor, preneu els carrers del vostre poble, encamisau-vos d'alegria blanca, enceneu el foc dels festers, cremau la roba vella i el mal fat, incinerau els baleigs que us corquin les bigues d'una vida plena. Encamisau-vos, seguiu la crida dels geganters, dels castellers, dels balladors i dels sonadors, il·luminau amb la festa la nit manacorina.
Amarau-vos de paraules com ho fan els glosadors, estimau la llengua d'avui, la nostra llengua, el català de Mallorca. No el malmeneu que prou ferit està!. Regau amb els mots l'arrel eixuta i mil·lenària i l'endemà collireu el fruit gojós d'una llengua moderna, viva i útil. Jugau amb la paraula, que del joc surt el profit.
Cavalls de Sant Jaume, deixau-vos junyir pels dies alegres de la nostra festa d'estiu. Espolsau la copinya nacarada i eixiu al carrer com qui surt galant a saludar el nou dia. Saludau la bona nova d'una festa tan novella com antiga. Indagau els segles de la vostra història i conrau els solcs fecunds del vostre futur. Feis sonar la música per les places, cantau i dansau com si repicassin esquelles i picarols de gresca dins les nits de lluna i revetlla. Trescau els carrers de la vila, feis honor al nostre patró i al nostre rei en Jaume. Comprau energia, veneu serenor. Obriu els portals de ca vostra als qui més estimau i també als amics, als coneguts, als saludats, als externs i als curiosos. Sigueu generosos. Sentiu-vos tots d'aquí, estimau aquests carrers i aquestes places, els nostres llibres i aquests paisatges, les nostres pedres més velles, el claustre barroc i la roca del Castellet, Na Camel·la i l'Antigor, la torre dels Enagistes i la de les Puntes, i la del Palau, refugi de tanta vida. I moleu el gra d'aquest estiu, l'aliment de l'hivern conglaçat: molí d'en Fraret, d'en Polit, d'en Beió i dels Tastavins.
I al Cós, correu, manacorins, amb la lluentor de les culleretes de plata dins els ulls, segurs del vostre futur com a poble, orgullosos de la vostra petja sensible, solidària, justa i culta. Brandau les canyes verdes i que traci cadascú el seu camí de sant Jaume, via de l'Ítaca personal, creixeu amb la llum dels altres i la vostra pròpia.
Vilans de Manacor, cavallers, síndic jove, poble sobirà, govern del poble, senyor batle, és hora que comenci la festa, que esclatin els coets i que sonin les campanes. Alçau les copinyes, Manacor és de sant Jaume!
Visca l'obreria, visca sant Jaume i visca Manacor!
